Blogia
Geeks i d'altres

Música i programari privatiu

A la vanguardia un tal senyor Castells (que pel que veig és bastant conegut :S) va escriure una columna defensant el programari lliure.
Es veu que avui un espavilat, iluminat de sa vida, ha contestat aixó :
¿Software libre?

GUILLEM TERRADAS MIR - 31/01/2005
LA PALMA DE CERVELLÓ

¿Software libre, señor Castells? (29/I/2005) Untriunfito creará dos canciones
pegadizas y vivirá del cuento treinta años. Un futbolista guapito cobrará
millones de euros por anunciar crecepelo.

Un virtuoso de la informática desarrollará el mejor software para detección y
alerta de tsunamis y, según se desprende de su artículo, deberá colgarlo en
internet para que otros lo mejoren. No importa que no cobre, pues tiene una
beca de la universidad, vive con sus padres, le gusta lo que hace y
contribuye al bien social.

I a sa bulmailing li han contestat aixó :

Un altre aspirant a fer-se milionari amb informàtica, pobret.

Si fos possible el que vol fer: perquè hi ha tant pocs milionaris fets amb
informàtica però, en canvi, tants que ho han aconseguit amb música o futbol?

Perquè els milionaris en informàtica, tots, estan al voltant de tant poques
multinacionals a tot el planeta?

Molt al contrari, què passaria si el món de la música fos com el de la
informàtica?

No es podria cantar sense els micròfons d'una marca determinada (Cantosoft),
que només transmeten a aparells (TVs, CDs, receptors) de la mateixa casa.

Les notes musicals serien un secret patentat i protegit per dures clàusules
per protegir "la propietat intel·lectual" de Cantosoft. Els cantants
s'haurien de conformar amb unes cançons generades automàticament que
qualsevol altre cantant pot aconseguir amb un "asistente". Mai no serien
seves i només podrien cantar sota llicència. Si volguessin continuar
exercint, haurien d'anar renovant la clau d'Usuario Registrado a base de
comprar totes les versions noves del Cantasoft Triunfito (TM), sovint
incompatibles amb el repertori anterior.

Algunes qualitats úniques, com la veu, no servirien de res: els aparells
tindrien mecanismes per aconseguir qualsevol potència de veu. Ningú els
podria personalitzar i tothom tendria les mateixes possibilitats, ja no
quedaria lloc per la imaginació ni el toc personal. Fins i tot solucionen les
desafinamentes al vol. Milions d'aspirants mediocres a cantant estarien
immensament agraïts a Cantosoft perquè "ha democratitzat el cant". Com a bon
cantant seria inútil posar-s'hi en contra ni parlar-ne malament, perquè la
conxorxa dels estúpiuds sol ser molt renouera.

Cantar hauria deixat de ser un art per passar a ser un ofici més. No és ni bo
ni dolent, però de fer-se milionari res i un art que s'hauria perdut. Als
bolos, cobraria més l'electricista que cantant, perquè el seu és una cosa de
risc que causa respecte i es reservaria als professionals. Però el cantant
hauria d'esperar tenir sort i que aquell any, a la Festa Major, i que no li
pegués per cantar al cunyat de l'alcalde.

Hi hauria uns quants cantants milionaris, val. Serien els que fa anys van
vendre tot el que sabien a Cantasoft, que els hi va pagar una murterada pels
seus coneixements. Des d'aleshores fa anys que no surt ningú amb res nou;
clar, amb aquest panorama al ram, i qui s'hi posaria? Aviat ningú no
recordarà el que era un cantant dels d'abans. Mentre, a Cantasoft s'anirien
fent cada cop més poderosos.

Em penso que acabo de descriure un món on el karaoke fos tota la forma de cant
possible. Hi hauria molts cantants milionaris? Estic seguríssim: no.


Feia temps que no lletgia un contrargument retòric en contra del programari privatiu tan bó. La meva enhorabona!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres