Blogia
Geeks i d'altres

GNU/Linux

Fent chroot desde un LiveCD

Fa uns dies que tenc un AMD64 davall la taula, i ja he tengut els primers "problemes" amb ell :).
L'amo de la tenda ón el vaig comprar és un bon linuxer, i quan va saber que li volia posar una Debian m'hi va posar una Ubuntu Breezy per a AMD64(aprofit per donar-li les gràcies!).

Per compilar els drivers del mòdem necesitava el gcc, i el vaig pasar junt amb totes les seves dependències amb un pendrive (també aprofit per donar les gràcies a un bon amic, el Krihz, que em va pasar els debs que necesitava :P). Quan vaig tenir el el gcc instalat, vaig correr el ./configure dels drivers, i em sortia un error indicant que el meu compilador no podia crear executables. Em va sorprendre sobremanera, i vaig fer un Hola món! en C per a provar-ho. Al fer un gcc "hola.c -o hola", indicava que no trobava la llibreria "stdio.h". Vet aquí el problema, em faltava el paquet libc6-dev!

Vaig tornar a recorre al Khriz, que em va pasar el deb del libc6-dev en la seva versió 2.3.2. Desgraciadament, depenia de la llibreria libc6 en la mateixa versió, i la instalada al sistema era la 2.3.5, així que vaig tornar a demanar al Krihz la libc6 2.3.2 i me la va pasar gustosament. Vaig fer un downgrade de la versió 2.3.5 a la 2.3.2 amb el dpkg (emprant el paràmetre --force-, perque si no no instalava :P), i ja la vaig haver pifiada del tot.

Al reiniciar el sistema, les X no s'iniciaven i es penjava tot el sistema (realment no sé si tot, pero almenys el teclat no responia). Després de demanar ajuda a la bulmailing, vaig pensar que tal volta emprant un LiveCD podria restaurar la versió 2.3.5 de les libc6 per aconseguir que les X funcionasin com toca, i després instalar les libc6-dev en la seva versió 2.3.5, també.

Dit i fet, he agafat un livecd de la Ubuntu Warty per a x86 d'aquests que enviaven els de Canonical a casa, he iniciat l'AMD64 amb això i m'he dispost a montar la partició. He creat un directori anomenat ubuntu per a montar-hi la partició ón hi ha el sistema operatiu instalat (sudo mkdir /mnt/ubuntu), hi he montat el la partició (sudo mount -t ext3 /dev/hde /mnt/ubuntu) i he fet un chroot (sudo chroot /mnt/ubuntu /bin/sh), que m'ha tret un error que deia així .. chroot: Exec format error.

Amb l'ajuda de Google he trobat tot d'una que la cosa era cupa de que el LiveCD era per a x86, i el kernel que hi havia instalat a la màquina domés tenia suport per a AMD64 (per cert, si algú ens pot ilustrar amb una explicació tècnica dels perquè d'això s'agrairia un comentari, gràcies :D).

Al final he posat a baixar una LiveCD d'Ubuntu Breezy, i estic esperant a que s'acabi de descarregar. Propietaris de màquines amb arquitectura de 64 bits, avisats estau :). Seguiré informant de les meves aventures i desventures amb aquesta nova màquina, que ara per ara està donant molt de fruit.

Salut!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Traducció del mòdul KNetworkConf

Ara mateix he acabat la traducció del mòdul KNetworkConf, del que xerrava a l'entrada anterior. L'he enviat a la llista de traductors de KDE al català, i esper que li pegin un cop d'ull per si hi ha algún error.
Per la meva part també l'he penjat a http://servomac.funpic.org/traduccions/knetworkconf.po, així que si teniu un moment i l'hi podeu pegar una ullada hem fareu un gran favor.

Aprofit per animar a la gent interesada en col·laborar amb el programari lliure, a tots aquells que sempre han desitjat posar el seu granet d'arena i no sabien per on començar, el projecte de traducció al català és un bon punt de partida. A la seva pàgina trobareu informació, encara que una mica desfasada. Realment si voleu col·laborar el que haurieu de fer és subscriurer-vos a la llista de correu i presentar-vos. Després podeu cercar algún paquet per traduir de aquesta llista, i emprar algún programa tipus KBabel per fer la feina.

Vos puc asegurar que és molt gratificant!

Traduccions extranyes

Fa uns dies que faig un grapat de traduccions del KDE al Català. Ara mateix estic traduint el KNetworkConf, una aplicació que ajuda a configurar la xarxa sense haver de editar els arxius de configuració manualment. Acab de topar-me amb una frase realment fàcil de traduir, pero que costa d'entendre en català (a no ser que estigis familiaritzat amb els tècnicismes catalans, que imagin que poca gent domina :P).

Could Not Launch Network Backend Script :: No s'ha pogut executar el fitxer de seqüència de rerefons de xarxa.


Quan he relletgit la traducció, m'ha fet riure una bona estona. En casos com aquests, no sé si m'estim més tenir el programari en anglès o en la meva llengua :D.

Highlight

Lletgint la llista de distribució de Bulma he conegut el programa highlight. Com expliquen a la seva ajuda (highlight --help) i al seu man, és una aplicació que dona format a codi font de més de 60 llenguatjes de programació, per a donar una sortida en ANSI, XHTML, RTF, LaTeX, o d'altres.
Citant la seva man-page :

Highlight converts sourcecode to HTML, XHTML, RTF, LaTeX, TeX or XSL-FO. There are 65 colour themes available. Highlight recognizes keywords, numbers, strings, comments, symbols and preprocessor directives.

Una maravella de programa, que ajuda a donar una bona estètica a codis petitons, per a poder publicar-ho a la xarxa o crear una memòria de projecte en LaTeX. Per exemple, jo he creat una versió del codi font del servidor web que estic montant en XHTML fent un highlight -X -i serverCon.c -o serverWeb.htm.

També es pot integrar perfectament amb les comanes típiques de bash, com cat i grep. Imaginem que volem veure els noms de les classes d'un programa escrit en Java; l'imprimim amb una "cat programa.java", redirigim la sortida amb una pipe a un "grep class", i tornam a redirigir a un "highlight -A --syntax=java". Tenim una sortida guapa, eficient, i molt geek ;).

BSD vs GPL

Mitjançant una noticia a Slashdot he arribat aquest article, on Mark Brewer, el CEO de Covalent Technologies, defensa la idoneitat de la llicència BSD en projectes empresarials, en front de la GPL[*].

Segons ell, la GPL falla en el seu efecte víric. Com ja sabeu, cualsevol treball derivat de la GPL ha de ser llicenciat sota la mateixa llicència. Realment lògic. Si jo agaf el codi font del sheduler de Linux i l'empr per crear el meu propi kernel, aquest ha de ser llicenciat amb la mateixa llicència que el kernel de GNU/Linux, la GPL. El tal Mark pensa que les empreses veuen l'efecte víric de la GPL com una desventatja competitiva, ja que si l'empresa X millora un software i el vol comercialitzar ha de distribuir el codi de les seves modificacions, i això beneficia a les altres empreses competidores, permetent que l'empresa Y incorpori les millores de A al seu producte. I té raó.

Pero jo vull deixar una cosa molt clara. Si X produeix una millora al producte A i ha de distribuir-la sota llicència GPL, és perque aquest software estava llicenciat amb anterioritat sota la GPL, i per tant ells també es beneficien de les millores creades pels altres. Així, si l'empresa Y crea una nova millora al software, totes les altres empreses s'en podràn beneficiar.

El gran guanyador amb tot aquest negoci, és l'usuari. Amb el sistema de negoci proposat pel software lliure, i ajudat per la GPL, es crea un climax de competència empresarial idoni per a la innovació i la constant superacio de les característiques del programari. Els altres grans beneficiaris de la GPL son les petites i mitjanes empreses, que guanyen una oportunitat per a demostrar la seva valia com a bons desenvolupadors de software de qualitat.

L'únic que en surt perdent son les grans companyies, que no poden seguir engreixant el seu monopoli i a l'hora lluitar contra el gran programari creat sota llicències lliures. Tot i així no volen veure que el sistema de negoci del software lliure també reporta beneficis, i amplis abastament com per a continuar amb la bona vida que es pegen ara els grans empresaris del software privatiu.

Ens tornam a trobar amb el mateix dilema de sempre, les empreses no poden basar els seus negocis en sistemes antiètics, que no respecten la llibertat dels seus clients. És molt més important la llibertat col·lectiva, que el benefici empresarial.

[*] També hi ha un altres article que defensa just el contrari; que la GPL té més ventatjes que la BSD, escrit per Matt Asay, el director de l'oficina de negoci amb Linux de Novell.

Analogia beneita

Fà un bon grapat de dies que no comentava res per aqui, però estic molt ocupat amb els estudis, i ara ja només queda una setmaneta que intentaré aprofitar al máxim.

Realment escric aquesta entrada perque he comentat el tema del programari lliure a un blog d'un programador, que alabava a un IDE privatiu, i jo als comentaris vaig dir que el que trobava pitjor d'aquest software, a priori, era la seva llicència. I s'em va tirar al coll ...
Així que perque entengués una mica la meva postura, vaig escriure aixó :

No sé, para mi el problema no es que sea comercial. En ningún caso creo que el desarrollo de software debe ser un trabajo altruista por definición, el software tiene que poderse vender.
Pero me parece una aberración no distribuir el código fuente de los programas que vendas, a la par que permites modificar, mejorar y/o ampliar el código.

Es como si tienes una empresa que vende calculadoras a las PYMES para hacer las cuentas. Pero las calculadoras que vendes sólo tienen capacidad para hacer sumas, restas, multiplicaciones y divisiones. Además no les explicas como funciona, simplemente tienen una caja con una entrada y una salida, de la que desconocen la forma en que opera.
Sólo con esto, ya le estas quitando la oportunidad de aprender a hacer sumas al contable :)

A parte de esto, imaginate que un dia la empresa, tu cliente, necesita una calculadora que haga logaritmos. Está ligada a tu empresa, porque sólo tu tienes el código, y puedes exigirle lo que quieras. O puede contratar a otra empresa que le haga el trabajo desde 0, añadiendo la funcionalidad de los logaritmos.

En cambio, si tu calculadora fuera libre, el contable podría aprender C, i aprendería que c += 10 es lo mismo que incrementar el valor de la variable c en diez. Así, poco a poco aprendería a programar, y el mismo podría canviar el codigo de SU programa para que también hiciera logaritmos.

También lo podría liberar, y todas las PYMES podrían modernizarse y usar logaritmos. Dios dijo que ayudarais al prójimo ... y Richard Stallman también (a pesar de ser un atéo declarado).

Personalmente creo que el modélo del software libre es totalmente compatible con un negocio del software espledoroso. Aún más, te diré que la única opción que tenemos muchos de vivir desarrollando software es desarrollando software libre.

De todas formas, no debemos irnos por las nubes, sino recordar que el objetivo del movimiento a favor del software libre es la libertad. Si tu vendes software privativo, PRIVAS a tu cliente de sus libertades más básicas, y eso no es ético.


Què en pensau? Cualque comentari o crítica?
Sempre està bé que t'ajudin a millorar el teu discurs a favor del programari lliure :P

Gedit i el codi font

Avui horabaixa estava fent proves amb Java(*) desde la Ubuntu, i per provar he començat a programar amb el Gedit de Gnome. Després d'estar una estona escribint sense cap opció de resaltat, he mirat a mem si hi havia la opció de resaltar les paraules reservades dels llenguatjes de programació o alguna cosa així, i quina ha estat la sorpresa en trobar, a Ver :: Modo resaltado, opcions per resaltar les paraules reservades d'una gran quantitat de llenguatjes de programació/scripting, desde C a Perl i Javascript, pasant per Ada, Python, i una gran quantitat més. Jo que pensava que el Gedit no es podia considerar un bon editor de textes (desde la perspectiva d'un programador), pero ara veig que té algunes features (funcionalitats) amb les que no m'havia fitxat. No vull dir que pogem xerrar d'ell com un entorn de programació amb majuscules, com el KDevelop, ni molt manco :P.
Quan escric coses en C, normalment empr el nano ... dona sensació de poder xD.
I voltros, quin editor de textes emprau per escriu-re el vostres codis font?

(*)Aprofit per fer una mica d'spam (allò que fà uns anys es deia propaganda :D) sobre un blog(**) que he montat per explicar les meves primeres incursions al món de Java (i la programació orientada a objectes en general). Si vos interesa el tema, vos convit a pasar-vos'hi!

(**)Quan hi pens no hem deixa de soprendre la revolució que han suposat els darrers anys els blogs i la blogosfera en general. Resulta que a la gent li agrada contar coses, i també hi ha molt a qui m'hos agrada lletgir els que altres escriuen :). Ademés suposa una nova font d'informació, que com totes té els seus inconvenients, pero ben emprada pot suposar un gran benefici. Fa falta dir que m'agraden els blogs, i encara més els que xerren de temes técnics? xD

Comparativa entre distros

Realment aquesta comparativa no és el típic Mandrake (vull dir, Mandriva, la gran bailarina russa xD) vs. Debian vs. SuSe, ni molt manco.
Un linuxer que té un AMD 64 ha fet diversos benchmarks senzillets a la seva máquina, desde dos Distribucions "diferents"; una Ubuntu per 32 bits i una Ubuntu per 64. La millora de rendiment mitjà ha estat del 20% emprant el de 64 bits, que s'ajustava a l'arquitectura. Si ho voleu veure, mirau-ho aqui. Salut!

[MiniTip] Programes que s'arranquen al inici de sesió

Si teniu Gnome i no vos voleu liar amb scripts d'inici, podeu fer que un comanament o un programa s'executi a l'inici de la vostra sesió anant a Aplicaciones :: Preferencias del escritorio :: Avanzadas :: Sesiones, a l'apartat de Programas al inicio i afegint-ho allà.

Guadec 2006, a Barcelona?

La GUADEC és una conferència anual de usuaris i desenvolupadors de GNOME. Ara mateix (va començar ahir, dia 29 d'abril, i acaba demà) s'està fent a Sttutgart, Alemania la GUADEC 2005 amb un planing alucinant.
Desde Barcelona, un bon grapat d'entusiastes del Programari Lliure (i de Gnome, com no :D) han suggerit la seva ciutat com a lloc de trobada del l'any que vé, i la seva candidatura por ser molt interesant per tots.

Desde http://guadec.rinho.net/ podeu adherir-vos a la candidatura de barcelona. També hi podeu trobar banners com el d'adalt, entre d'altres, per promocionar-la.
L'any que vé ens veim tots a la GUADEC 2006 A BARCELONA!

Haurien de limitar-se a triar els millors

Aixó va dir Steve Ballmer : els governs no haurien de prendre decisions polítiques sobre els programes informàtics, haurien de limitar-se a triar els millors.
I jo li vull demanar ... els millors en quin aspecte, (!senyor) Ballmer? Si vostès creen un sistema operatiu que augmenta la producció un 50%[*], val la pena renunciar a les nostres llibertats per guanyar efectivitat?
Jo contestaria un rotund NO. La llibertat és la base de tot. L'ésser humà cerca la llibertat per naturalesa. Si una pràctica humana (en aquest cas, el negoci del programari) no és fonamenta en la llibertat de les persones (els usuaris del producte), està destinat a caure pel seu propi pes, tart o d'hora.

Un govern ha (o hauria) de predicar amb l'exemple. Igual que als centres d'ensenyança. Per tant, no pot emprar (ni recolzar) un producte antiètic, monopolista, i que mina la llibertat dels usuaris.
Efectivament s'haurien de limitar triar els millors. I és que els millors, en l'àmbit étic, són els programes lliures.

[*]Domés és un exemple, per dir un percentatje. No crec que emprar Windows augmenti la producció, ni molt menys en un 50%, pero és per donar el cas hipotètic en que passàs.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

FUD barater

El FUD (Fear, Uncertainty, and Doubt) que se pasetja per can Microsoft és més que evident, i així ho va demostrar ahir Steve Ballmer, el segon home de l'empresa. Aquest va fer una conferència advocant per l'ús del programari que ell representa, argumentant una major qualitat tècnica i creació de llocs de feina.

El primer punt, de qualitat tècnica, no el compartesc amb absolut. Davant la robustesa d'el nucli Linux, em llevaria el capell les vegades que fes falta. Pero fer feina amb el sistema operatiu de hasecorp és un martiri. No tenc els coneixements necesaris per decidir quin dels dos sistemes operatius, si Windows o GNU/Linux, és superior tècnicament. Per aixó hauriem de xerrar amb acadèmics que és dediquin al tema (com a n'en Ricardo Galli, per exemple) per tenir una visió amb coneixement real de causa. Pero davant la meva experiència personal em decantaria (de manera molt clara, sense cap dubte) per otorgar el qualificatiu de "superior" al GNU/Linux.

El tema de creació de llocs de feina és molt relatiu; si la Generalitat de Catalunya aposta pel programari privatiu, crearà benefici per a l'empresa productora, pero aquesta inversió volarà amb avions blindats cap a Estats Units antes de que cap català hi guanyi res. I aixó no és el que hauria de cercar un govern. El que ha de ser un punt principal és generar riquesa local, i els productes de Microsoft no ho fan. Com ha explicat en Ricardo moltes vegades, les Illes Balears (i m'imagin que Catalunya està a la mateixa situació) sóm comunitats autònomes consumidores de software, no productores d'aquest, per tant comprant productes a grans empreses extranjeres domés ajudam a augmentar aquesta deficiència d'industria de programari pròpia. En canvi, si el govern es pujés al carro del Programari Lliure (a l'estil d'Extremadura, Brasil, etc ..) contribuiria a l'augment de la industria del programari local, que a l'hora es traduiria en major riquesa de la comunitat autònoma. Serien les empreses locals les que es dediquesin a fer modificacions al software existent, crear-ne de nou per a noves necesitats, donar suport tècnic, ensenyar a emprar el programari ..
Les posibilitats són multiples. El que és segur que l'economia local es veuria molt beneficiada per una aposta pel programari lliure per part de l'administració.

El que més m'ha cridat l'atenció és que convidaren a Steve Ballmer a xerrar de d'innovació i competitivitat empresarial, i, de manera molt acertada, va acabar xerrant de GNU/Linux. A vegades el subconscient ens juga males pasades, fins i tot als directius de grans empreses, i si saps que una cosa és certa la sinceritat acaba xerrant per tu, encara que sigi de manera indirecta ;)

Configurant una xarxa wireless

A petició popular, public un mini howto de com configurar una xarxa inalambrica (per fer companyia a les carretades que circulen per internet). Com a únic prequisit necesites que la teva tarjeta sigui reconeguda (i totes les que jo he vistes ho són :P). Per exemple, la meva Conceptronic domés necesita intalar el driver madwifi, perque duu el driver Atheros. Podeu veure informació de la vostra tarjeta amb un simple lspci grep Ethernet.

Si tenim un AP
Primer de tot hem de baixar el paquet wireless-tools. Si tens una Debian ja saps, aptitude install wireless-tools.
Ara toca saber quin nom li asigna el sistema, així que feim un iwconfig i miram si es diu ath0, ra0, o el que sigi. En el meu cas, rep el nom de ath0.
Ens dirigim, armats amb un editor de texte i privilegis de superusuari, a l'arxiu de configuració dels dispositius de xarxa, /etc/network/interfaces. Aprofit per recomanar el nano, el meu editor de texte predilecte. Em de configurar la tarjeta en mode managed, i imagin que rebrà la ip per dhcp desde l'Acces Point. Així que li deim :

auto ath0
iface ath0 inet dhcp
wireless_essid Nom_de_la_xarxa
wireless_mode Managed
wireless_rate auto
wireless_nick nom_des_node

Guardam els canvis, i ja tenim els archius de cofiguració ben preparats. Perque els canvis prengin forma, hem de reiniciar el servei de networking. Per aixó feim
/etc/init.d/networking restart. I llest, ja esteim connectats a l'AP!

Sense AP (ad-hoc)
Si volem fer una xarxa entre un grapat de máquines (entre un portátil i un sobretaula, o alguna cosa així) no necesitam AP. Simplement hem de configurar les tarjetes en mode ad-hoc i assignar ip's a les máquines, a a l'estil d'una xarxa cabletjada. La part de configuració de l'apartat de wireless d'el meu /etc/network/interfaces és :

auto ath0
iface ath0 inet static
address 192.168.1.3
netmask 255.255.0.0
network 192.168.1.0
wireless_essid nom_de_la_xarxa
wireless_mode ad-hoc
wireless_rate auto
wireless_nick sobretaula

És igual que a una xarxa normal i corrent, l'única diferencia és que el nom de la xarxa (ESSID) ha de ser igual als dos (o tres :P) nodes. I una vegada guardades les configuracions, feim el mateix que a la xarxa amb AP; reiniciam la xarxa. Ja tenim comunicació entre les máquines!

Au rellos, esper que te serveixi! Salut!

Vida sens llibertat no és vida

La frase lapidària que he triat de títol està extreta del soliloqui que fa Brutus, un personatje de Lucrècia (obra de Joan Ramis i Ramis), a l'escena IV. Aqui vos el deix, perque mentres que el llegiem a classe de Català m'ha recordat molt als usuaris de programari privatiu ...
Anau a descansar, romans sense virtut,
vosaltres qui adorau la vostra esclavitud.
Viviu, viviu en pau amb vostros cruels tirans
ells vos ho premiaran, ja lo veis bé romans
Brutus no lo podrà, en va l'imaginau!
Brutus descansarà, quan ell se veu esclau?
Quan mir ple de dolor la trista pàtria mia
de Tarquino i sos fills sofrir la tirania?
No, no, morir primer que suportar tal sort
vida sens llibertat no és vida, sí que és mort.
Morim,donc. Mes detén, Brutus, el teu furor,
sens dubte el guarda el Cel un instant millor.
El regne dels tirans no sempre durarà
la força l'ha format, ell la destruirà
(...)
Un tirà odiós no pot subsistir, no.
Espera, Brutus, pues, d'una millor sort
una vida més digna o una més noble mort.
Àrditre de la tua el Cel no et va formar,
Roma solament ho és, ell la't va donar.
Si intentes, pues morir, que la mort teua sia
l'últic cop mortal que rep la tirania.

"Ensenyant" amb Microsoft Office

Avui demati m'he aixecat relativament tard, i 10 minuts després de sortir d'es llit m'ha cridat una amiga meva, que estodia amb jo. Ella fa el batxillerat Social, i els permeten cursar a primer una (pseudo)optativa anomenada Informàtica. Com vos podeu imaginar, no és més que aprendre a emprar la suite Ofimàtica de Microsoft.
Estic cansat d'enumerar a tothom, un per un, els problemes que comporta emprar aquest tipus de programari. Ademés en cas de xerrar d'educació, el problema es superlativitza. Així que exposaré el que li pasa a aquesta al·lota, i després n'extreis les vostres pròpies conclusions.
Després de més d'un més de "classes" sobre com montar una presentació decent (si és que algun producte dissenyat amb programari privatiu té el dret de rebre aquest calificatiu), els han proposat (bé, imposat, ja sabeu com és l'educació secundària :P) fer un treballet molt simple, una presentació sobre determinat tema que no vé al cas. L'important és que la cosa s'havia de fer a casa, i aixó comporta moltes coses. Al cas més próxim, obligen a l'alumne a tenir programari privatiu instalat. Aixó implica, al 95% de casos, incitar als estodiants a la pirateriacopia ilegal de programari, perque com sabem poca gent pot permetrerse el luxe d'invertir casi un milló de les antigues pessetes en programari. Ademés, el que implica SEMPRE és privació de llibertat, i no és étic ensenyar a l'alumnat a perdre els seus drets a canvi d'una aplicació.
He d'afegir la dependència tecnològica que prediquen desde les seves coves, que darrerament anomenen sales de profesors[*], pel simple fet de posar per davant l'educació precària que imparteixen que el seu DEURE de reciclatje profesional.
La meva companya m'ha fet veure molt més clar que mai que aquest no és el camí, i és que ha fet el seu treball amb una versió anterior a la que empra la profesora al seu flamant ordinador (overflowetjat de programari privatiu), i al obrir-ho l'estructura de les diapositives perd consistència, hi ha imatges que no és veuen, i un llarg etcetera d'errors, que no són més que la representació en bits de la mala hostia dels programadors de Microsoft (o millor dit, dels seus caps de marketing) a l'hora de negar retrocompatibilitat amb versions del mateix programari per omplir-se (un poc més) la butxaca. Per afegir aigua al banyat, la resposta de la senyora que és posa dreta davant la classe i es fa anomenar profesora ha estat clara .. "no és el meu problema".
I és que, la veritat, estic cansat. Una cosa és no adonar-se'n de que el programari privatiu no és étic, i una altra ben diferent és fer putades com aquesta als teus clients. És com si un metge creàs un virus letal apel·lant a omplir-se la butxaca amb la vacuna (si, ja sé que he vist massa pel·licules, pero la comparació és bastant acertada, sempre guardant les diferències).
En definitiva, el programari privatiu, per definició, domés porta mals de caps (tècnics i personals) a l'usuari, tots aquests problemes desepareixerien emprant programari lliure, que respecta estandarts, retrocompatibilitat i mil altres coses a nivell tècnic. I ademés d'aixó, i vint vegades més important que la comoditat d'ús i d'altres, RESPECTA LA LLIBERTAT DE QUI L'EMPRA.

[*]En cap cas vull generalitzar i xerrar malament dels profesionals de l'educació en conjunt, ja que iniciatives com les del Mata de Jonc i profesors com en Ricardo Galli em pujen la moral, i deixen lloc a dubte de saber que a l'educació, així com a la societat en general, encara queda un extens reducte de gent compromesa amb els valors étics. Desde aqui, gracies!

Histories del montatje d'un cluster (I)

Avui horabaixa, el meu estimat pare (si, aquell mateix que suda del programari lliure) ha tengut el detall d'acompanyar-me a Sòller, on un amic meu m'esperava per començar el cluster que volem montar (sota Debian, és clar ;)).
La idea és montar un cluster mitjanament decent amb presupost reduit (preferiblement 0) i programari lliure, i esteim reunint maquinari antic.
Idoi dit i fet, amb el cotxe de mumpare hem duit dos ordenadors d'una grapada d'anys que tenia, un pentium I a 166Mhz (que inicialment duia un 133 i 16 megas de ram, pero va ser ampliat a posteriori) que vaig tenir el privilegi d'emprar com a primer pc, i un pentium II a 233, cortesia de n'Enric Nadal (desde aqui, mil gracies). Ell ja tenia preparats un pentium III a un grapat d'hercis (ara no m'enrecord exactament de quants :P) i un altre pentium II a 233, que hem posat a la no despreciable velocitat de .... 292Mhz! xD. Dit i fet, ens hem posat a instalar debians, i s'ens ha pasat l'horabaixa provant el maquinari, xerrant de software lliure, instalant una Ubuntu a un portátil, discutint sobre el procesador Cell i sumiant amb un futur millor :D.
L'unic problema que tenim per ara és falta de material de xarxa, sobretot de tarjetes de xarxa. Si algú té alguna realtek tirada dedins aquell pc que fa anys que no encén, o alguna tarjeta antiga que no ha d'emprar, que ho comenti, m'hos faria un gran favor! I si teniu un hub decent millor que millor!! xD
En cas de que volgeu aportar el vostre maquinari antic a la ciencia (la ciencia de fer-m'hos pasar un grapat d'horabaixes divertits jugant a montar un cluster xD), vos podeu posar en contacte amb jo a "servomac[ENSAÏMADA]gmail[PUNT]com", vos estaré eternament agraits! Salut!

P.D:Per cert, aprofit per avisar de que ara mateix estan fent Matrix a la primera, per si algú no se n'ha enterat. Ja fa una bona estona que ha començat, pero encara que l'hagueu vista mil vegades vos recoman que vos aferreu al televisor i mireu la peli perque és una peli de culte ;).

Configurant l'adsl a la Ubuntu

Finalment, aprofitat que estic descansat d'examens, he decidit donar sa potada final a la Red Hat 9.0 que conservava per mor del meu (pseudo)modem, un Comtrend 350 USB, d'aquests que reparteix telefònica amb el seu kit "auto-instalable", i dels seus drivers, que domés havia trobat amb rpm (me feia peresa jugar amb l'alien :P).

Pero avui he trobat que hi havia qui l'havia fet funcionar baix debian, així que m'he decidit configurar-ho a la meva Ubuntu, que a partir d'ara remplaçarà la Red Hat, que ja estava un poc demodè (quina paraula més pròpia de metrosexual, encara que m'encanta :D. Jo i els meus prejuicis asquerosos ...), i ara tenc un escriptori lliure de distros flower-powers (a no ser que la Ubuntu, encara que sigi basada en Debian, ho sigi considerada ... hauré de consultar amb en Ricardo xD).

Bé, les pases són molt senzilles. Baixam el .deb dels drivers que han montat els de GuadaLinex de aqui. Si ho intentam instalar amb un dpkg -i eagle-usb_1.9.8-1_i386.deb, ens demana la operadora i el tipus de IP (en el nostre cas Telefonica i IP dinàmica, la opció 3) per, acte seguit, dir que falta el paquet pppoe (si tenim una Ubuntu warty "de casa", "recien treta del forn", "sense tocar", com li volgueu dir ... :P). Així que baixam el deb de PPPoE de qualsevol mirror de paquets debian, l'instalam, i ja podrem instalar el deb dels drivers del mòdem.

Acte seguit s'inicia amb una simple comanda, startadsl, i quan he reiniciat s'ha inciat tot sol, com li havia indicat a la configuració dels drivers (que per cert, éss molt user-friendly, encara que hi hagi un moment en que m'ha demanat si la meva operadora emprava passwords xifrades i jo no en tenia ni idea, pero com que recomanava que diguesis que si li he dit que si, i ha anat bé a la primera).

Particionant el Mac Mini /*per posar-hi Debian*/

Aquesta setmaneta m'he estat informant sobre com instalar una Debian al Mac Mini. I he trobat una pagina (http://www.sowerbutts.com/linux-mac-mini/) que ho explica tot fil per randa. Exactament aqui hi ha el troç de la instalació.

Avui m'he decidit a fer ses particions del HD, per tenir-ho tot preparat per demà, de la següent manera:
1º Amb gran emoció, he encés el Mac Mini.
2º Tot seguit, he ficat el cd d'Instalació de Mac OS X
3º La reproducció automàtica ha fet que tengués a davant, casi instantàniament, el contingut del cd, i he executat l'instalador (un icone que posava Install Mac OS X and Bunduled Software.
4º He apretat el botó de reiniciar que m'oferia el software que acabava d'executar i, com podreu imaginar els més avispats, el Mac Mini s'ha reiniciat.
5º Quan s'ha reiniciat m'ha sortit la instalació de Mac OS X.
6º El primer que s'ha de fer es particionar el disc dur. Per fer-ho he anat a una de les pestanyes d'adalt, a la de més a l'esquerra, i aquí he seleccionat les Utilidades de disco. Al cap d'un moment havia detectat els dos dispositius d'enmagatzenament que hi havia, el dvd d'instalació i el disc dur. He seleccionat el disc dur, i l'he particionat com recomanaven a la pàgina que he citat al principi, aproximadament. He deixat uns 30 GB pel Mac OS X, 40 per la Debian, un giga per swap i lo altre de memoria d'intercanvi, entre Mac OS X i GNU/Linux.
7º He acabat l'instalació de Mac OS X, i ara estic escrivint desde allà tenint la certesa de tenir espai per la meva estimada Debian.

Esperem que demà no m'en dugi cap "xasco" a l'hora d'instalar-la. Salut!

Mon Pare i el Programari Lliure

Com ja he dit en posts anteriors, puc comprar-me el mac mini (o millor dit, hem pagen el mac mini) a canvi de que li pasi el portàtil al meu pare (que extrany, normalment les coses pasen de pares a fills, i no a l'enrevès :P). Així que aquests dies està intentant familiriaritzar-se amb ell. Guard una partició de Windows allà, amb él típic programari instalat; Mozilla Firefox i OpenOffice.org. El primer problema l'ha tengut a l'hora d'enviar un email desde no sé quina pàgina, d'un dels fabricants del que ell ven productes. Emprant el Mozilla Firefox no ha pogut.
Jo li he explicat el que era el W3C, i que si les pàgines no el respectaven no era cupa del navegador, sino del webmaster, i que si cada vegada que volem entrar a una pàgina web que no sigi estandart ens baixam els calçons i obrim el Internet Explorer no feim més que donar el suport al Microsoft. He intentat fer-li cualque analogia amb el món real, però no sóc massa bó fent comparacions, així que ha estat infructuós del tot. Deia que el que cercava era "funcionalitat", i que a ell no li interesava estar culetjant cada vegada que volia fer una cosa. Aquí ja he rebentat, i m'he posat com una bossot a cridar-li que ja veia que he perdut molt de temps, tot el que l'hi he estat xerrant-li de software lliure. Deu ser que no l'hi he explicat bé les bases filosòfiques, o que ell té la ética al cul i és un pesseter que a la hora de fer feina li va bé tot contal de guanyar cuatre duros. Veig que hauré de tornar a començar de 0 amb ell.
Estic molt frustrat en vista del meu poc èxit com a defensor del programari lliure, perque ni tans sols a casa hem fan cas. Ay, qui tenguera el poder de convicció d'en Ricardo!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

De Tarjes Gràfiques

Tenc un colega a qui li agrada molt el tema del programari lliure i tal, però també és molt "juganer". És a dir, que pot fer un esforç i relegar els jocs a una mica de segón plà pel tema de la ètica i tal, pero que li agradaria poder emprar el Wine per jugar al Lineage 2. Així que m'he posat a informar-me sobre el tema, i he vist que la cosa és molt senzilla, pero has de tenir la tarjeta gràfica configurada amb soport per a 3D, així que m'he posat a fer averiguacions, i he tret un grapat de conclusions.

Primer he sabut d'una aplicació que fa una prova de 3D i dels FPS (Frames Per Segon) que treu la tarjeta gràfica; glxgears I he fet la prova al portàtil, que té una ATI Radeon Mobility 9600. La sortida de la comanda lspci (filtrada amb un grep perque domés surti la informació sobre la gràfica, lspci grep VGA) és la següent

0000:01:00.0 VGA compatible controller: ATI Technologies Inc RV350 [Mobility Radeon 9600 M10]
I fent una prova amb el glxgears hem surten les següents dades;

1094 frames in 5.0 seconds = 218.800 FPS
1305 frames in 5.0 seconds = 261.000 FPS
1408 frames in 5.0 seconds = 281.600 FPS
1216 frames in 5.0 seconds = 243.200 FPS
1276 frames in 5.0 seconds = 255.200 FPS
1401 frames in 5.0 seconds = 280.200 FPS
1217 frames in 5.0 seconds = 243.400 FPS
1122 frames in 7.0 seconds = 160.286 FPS

Més o manco una mitja de 250 frames per segon. No tenia ni idea de si era una bona xifra o no perque no tenia cap punt de referencia, així que he fet al mateix al sobretaula, que duu una S3 Savage4 integrada a la placa base.

01:00.0 VGA compatible controller: S3 Inc. Savage 4 (rev 03)

I amb aquesta tarjeta el glxgears hem treu aquests resultats;
469 frames in 5.0 seconds = 93.800 FPS
493 frames in 5.0 seconds = 98.600 FPS
423 frames in 5.0 seconds = 84.600 FPS
494 frames in 5.0 seconds = 98.800 FPS
493 frames in 5.0 seconds = 98.600 FPS
423 frames in 5.0 seconds = 84.600 FPS

Així pareix que bé, que encara que la millora no sigi una bestialitat, almenys treim el doble de frames en el mateix temps. Però lletgint per la xarxa, exactament a un wiki sobre el portàtil, veig que amb els drivers privatius que ha tret ATI se poden treure 1455 FPS, casi 6 vegades més rendiment que amb la meva configuració actual. Algú sap a que es deu aixó? No ha lliberat les especificacions dels seus productes? Perque els drivers lliures treuen tan poc rendiment? O sóc jo que no ho he configurat bé del tot?
Intentaré anar-me contestant a jo mateix poc a poc, encara que si algú en té idea li agrairia que m'ho explicàs.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres