BSD vs GPL
Mitjançant una noticia a Slashdot he arribat aquest article, on Mark Brewer, el CEO de Covalent Technologies, defensa la idoneitat de la llicència BSD en projectes empresarials, en front de la GPL[*].
Segons ell, la GPL falla en el seu efecte víric. Com ja sabeu, cualsevol treball derivat de la GPL ha de ser llicenciat sota la mateixa llicència. Realment lògic. Si jo agaf el codi font del sheduler de Linux i l'empr per crear el meu propi kernel, aquest ha de ser llicenciat amb la mateixa llicència que el kernel de GNU/Linux, la GPL. El tal Mark pensa que les empreses veuen l'efecte víric de la GPL com una desventatja competitiva, ja que si l'empresa X millora un software i el vol comercialitzar ha de distribuir el codi de les seves modificacions, i això beneficia a les altres empreses competidores, permetent que l'empresa Y incorpori les millores de A al seu producte. I té raó.
Pero jo vull deixar una cosa molt clara. Si X produeix una millora al producte A i ha de distribuir-la sota llicència GPL, és perque aquest software estava llicenciat amb anterioritat sota la GPL, i per tant ells també es beneficien de les millores creades pels altres. Així, si l'empresa Y crea una nova millora al software, totes les altres empreses s'en podràn beneficiar.
El gran guanyador amb tot aquest negoci, és l'usuari. Amb el sistema de negoci proposat pel software lliure, i ajudat per la GPL, es crea un climax de competència empresarial idoni per a la innovació i la constant superacio de les característiques del programari. Els altres grans beneficiaris de la GPL son les petites i mitjanes empreses, que guanyen una oportunitat per a demostrar la seva valia com a bons desenvolupadors de software de qualitat.
L'únic que en surt perdent son les grans companyies, que no poden seguir engreixant el seu monopoli i a l'hora lluitar contra el gran programari creat sota llicències lliures. Tot i així no volen veure que el sistema de negoci del software lliure també reporta beneficis, i amplis abastament com per a continuar amb la bona vida que es pegen ara els grans empresaris del software privatiu.
Ens tornam a trobar amb el mateix dilema de sempre, les empreses no poden basar els seus negocis en sistemes antiètics, que no respecten la llibertat dels seus clients. És molt més important la llibertat col·lectiva, que el benefici empresarial.
[*] També hi ha un altres article que defensa just el contrari; que la GPL té més ventatjes que la BSD, escrit per Matt Asay, el director de l'oficina de negoci amb Linux de Novell.
Segons ell, la GPL falla en el seu efecte víric. Com ja sabeu, cualsevol treball derivat de la GPL ha de ser llicenciat sota la mateixa llicència. Realment lògic. Si jo agaf el codi font del sheduler de Linux i l'empr per crear el meu propi kernel, aquest ha de ser llicenciat amb la mateixa llicència que el kernel de GNU/Linux, la GPL. El tal Mark pensa que les empreses veuen l'efecte víric de la GPL com una desventatja competitiva, ja que si l'empresa X millora un software i el vol comercialitzar ha de distribuir el codi de les seves modificacions, i això beneficia a les altres empreses competidores, permetent que l'empresa Y incorpori les millores de A al seu producte. I té raó.
Pero jo vull deixar una cosa molt clara. Si X produeix una millora al producte A i ha de distribuir-la sota llicència GPL, és perque aquest software estava llicenciat amb anterioritat sota la GPL, i per tant ells també es beneficien de les millores creades pels altres. Així, si l'empresa Y crea una nova millora al software, totes les altres empreses s'en podràn beneficiar.
El gran guanyador amb tot aquest negoci, és l'usuari. Amb el sistema de negoci proposat pel software lliure, i ajudat per la GPL, es crea un climax de competència empresarial idoni per a la innovació i la constant superacio de les característiques del programari. Els altres grans beneficiaris de la GPL son les petites i mitjanes empreses, que guanyen una oportunitat per a demostrar la seva valia com a bons desenvolupadors de software de qualitat.
L'únic que en surt perdent son les grans companyies, que no poden seguir engreixant el seu monopoli i a l'hora lluitar contra el gran programari creat sota llicències lliures. Tot i així no volen veure que el sistema de negoci del software lliure també reporta beneficis, i amplis abastament com per a continuar amb la bona vida que es pegen ara els grans empresaris del software privatiu.
Ens tornam a trobar amb el mateix dilema de sempre, les empreses no poden basar els seus negocis en sistemes antiètics, que no respecten la llibertat dels seus clients. És molt més important la llibertat col·lectiva, que el benefici empresarial.
[*] També hi ha un altres article que defensa just el contrari; que la GPL té més ventatjes que la BSD, escrit per Matt Asay, el director de l'oficina de negoci amb Linux de Novell.
0 comentarios