Blogia
Geeks i d'altres

GNU/Linux

Ratolí Òptic per USB a Linux

Al portàtil tenc instalada una Debian Sid, amb el kernel 2.6.10, i fins ara he funcionat a base de TouchPad, que es va configurar tot solet a la instalació del sistema operatiu, però també tenc un ratolí òptic que és molt còmode i pràctic, petitó i amb un bon diseny, molt agradable a la vista i al tacte, que vaig comprar per menys de 10 euros. I avui, aprofitant la injecció de Software Lliure per part d'el meu company Geo, que com he dit abans ha decidit pasar-se totalment a GNU/Linux, he trobat que jo no podia ser menys i havia de deixar el portàtil 100% usable. Ara ja domés hem queda el só i la Intel PRO/Wireless 2200BG, pero seràn poc temps resistint-se.

Però bé, al que anavem. Per configurar-ho he hagut de recompilar el kernel, pero han estat unes pases molt senzilles. M'he col·locat al directori del kernel i he executat el make menuconfig per a configurar-lo. Com que és un ratolí USB, me n'he anat directament a l'apartat de Device Drivers, i allà dedins a Usb Suport. Una vegada aqui, domés era questió de saber a que donar suport exactament, pel que he googletjat un moment i he vist que s'havien d'elegir com a incluides al kernel (també ho podeu posar com a modul, pero jo per un parell de kb més a memòria m'estim més ficar-ho al kernel) les opcions de OHCI HCD support, UHCI HDC (most Intel and VIA) support, i USB Human Interface Device (full HID) support, així que així ho he fet.

Després he tornat enrera un parell de vegades (Exit) fins a sortir, i quan m'ha demanat si desitjava guardar la nova configuració del kernel li he dit que si (un incés ... Perquè no tradueixen el make menuconfig com fan amb els altres paquets? Es suposa que tots els que el compilam som uns hackers que dominam l'anglés? Entenc que s'ha de fer que la gent es mogi, pero també trob que així domés tancam portes a que posibles nous usuaris es sentin còmodes configurant un nou kernel, perque si ni tan sols enten el que veuen anam malament :S. Jo no he tengut mai cap problema, pero hem d'obrir-m'hos a tothom, no tan sols als que dominin l'anglés lletgit).

Després d'aquesta pasa de configuració tocava fer la compilació del kernel. Amb els kernels de la branca 2.6 és molt senzill, basta un make i una make install per compilar-ho tot. He executat aquestes dues comanes (per fer-ho tot junt he fet make && make install; el que fa el comanda1 && comanda2 és executar comanda2 quan comanda1 ha finalitzat) i EN MENYS D'1 MINUT HE TENGUT EL KERNEL COMPILAT, encara que tot s'ha de dir; domés s'ha compilat la part modificada, perque uns 15 minuts abans ja l'havia compilat, encara que aquesta vegada tampoc ha estat massa temps, sino uns 9 minuts.

Una vegada compilat el kernel amb el soport pel ratolí, ha estat reiniciar i llest. Ni modificacions a la configuració de les X ni pases extranyes, tot molt senzill i intuitiu. Ara mateix tenc funcionant les dues coses a l'hora; el ratolí per usb, i el touchpad. Simplement, una pasada.

En Ricardo Galli i els seus textes ...

Al Blog d'en Ricardo Galli sempre trob entrades interesants relacionades amb el Software Lliure. I avui ha escrit una fàbula molt bona sobre el Programari Lliure. La podeu trobar aqui : http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/02/22/148/.
Hem recorda de manera exagerada a un capitol molt conegut de "Felix o el Llibre de les maravelles", de Ramón Llull, el típic i conegut "Llibre de les bèsties", que també és una fàbula on les personificacions serveixen per criticar maneres d'actuar de les persones.

Temps de lectura a n'es disc dur

Ahir vaig descobrir una nova eina per a linux; hdparm. Jo l'emplei per fer proves de velocitat d'escriptura al disc dur, encara que m'imagin que té moltes més opcions. Per que vos en façeu una idea, al Red Hat 9.0 ja el tenia instalat, en canvi a la Debian Sid amb un apt-get install hdparm ha bastat per tenirlo en menys de mitj minut.
A n'es pc de sobretaula, amb Red Hat, que ja té uns ... 4/5 anys (ara no sé exactament la velocitat amb revolucions per minut del disc dur) la comana hdparm -Tt /dev/hda hem torna aixó :

/dev/hda:
Timing buffer-cache reads: 128 MB in 0.58 seconds =220.69 MB/sec
Timing buffered disk reads: 64 MB in 18.41 seconds = 3.48 MB/sec

I al portatil, que es relativament nou (uns 3 mesos), hem torna aixó :

/dev/hda3
Timing cache reads: 1820 MB in 2.00 seconds = 909.77 MB/sec
Timing buffered disk reads: 8 MB in 3.07 seconds = 2.60 MB/sec

Realment es nota la diferencia entre tipus de HDs. M'agradaria mirar si es pot montar un dispositiu d'enmagatzenament USB i fer la prova, tot serà questió de demanar un MP3 ... ;)

Música i programari privatiu

A la vanguardia un tal senyor Castells (que pel que veig és bastant conegut :S) va escriure una columna defensant el programari lliure.
Es veu que avui un espavilat, iluminat de sa vida, ha contestat aixó :
¿Software libre?

GUILLEM TERRADAS MIR - 31/01/2005
LA PALMA DE CERVELLÓ

¿Software libre, señor Castells? (29/I/2005) Untriunfito creará dos canciones
pegadizas y vivirá del cuento treinta años. Un futbolista guapito cobrará
millones de euros por anunciar crecepelo.

Un virtuoso de la informática desarrollará el mejor software para detección y
alerta de tsunamis y, según se desprende de su artículo, deberá colgarlo en
internet para que otros lo mejoren. No importa que no cobre, pues tiene una
beca de la universidad, vive con sus padres, le gusta lo que hace y
contribuye al bien social.

I a sa bulmailing li han contestat aixó :

Un altre aspirant a fer-se milionari amb informàtica, pobret.

Si fos possible el que vol fer: perquè hi ha tant pocs milionaris fets amb
informàtica però, en canvi, tants que ho han aconseguit amb música o futbol?

Perquè els milionaris en informàtica, tots, estan al voltant de tant poques
multinacionals a tot el planeta?

Molt al contrari, què passaria si el món de la música fos com el de la
informàtica?

No es podria cantar sense els micròfons d'una marca determinada (Cantosoft),
que només transmeten a aparells (TVs, CDs, receptors) de la mateixa casa.

Les notes musicals serien un secret patentat i protegit per dures clàusules
per protegir "la propietat intel·lectual" de Cantosoft. Els cantants
s'haurien de conformar amb unes cançons generades automàticament que
qualsevol altre cantant pot aconseguir amb un "asistente". Mai no serien
seves i només podrien cantar sota llicència. Si volguessin continuar
exercint, haurien d'anar renovant la clau d'Usuario Registrado a base de
comprar totes les versions noves del Cantasoft Triunfito (TM), sovint
incompatibles amb el repertori anterior.

Algunes qualitats úniques, com la veu, no servirien de res: els aparells
tindrien mecanismes per aconseguir qualsevol potència de veu. Ningú els
podria personalitzar i tothom tendria les mateixes possibilitats, ja no
quedaria lloc per la imaginació ni el toc personal. Fins i tot solucionen les
desafinamentes al vol. Milions d'aspirants mediocres a cantant estarien
immensament agraïts a Cantosoft perquè "ha democratitzat el cant". Com a bon
cantant seria inútil posar-s'hi en contra ni parlar-ne malament, perquè la
conxorxa dels estúpiuds sol ser molt renouera.

Cantar hauria deixat de ser un art per passar a ser un ofici més. No és ni bo
ni dolent, però de fer-se milionari res i un art que s'hauria perdut. Als
bolos, cobraria més l'electricista que cantant, perquè el seu és una cosa de
risc que causa respecte i es reservaria als professionals. Però el cantant
hauria d'esperar tenir sort i que aquell any, a la Festa Major, i que no li
pegués per cantar al cunyat de l'alcalde.

Hi hauria uns quants cantants milionaris, val. Serien els que fa anys van
vendre tot el que sabien a Cantasoft, que els hi va pagar una murterada pels
seus coneixements. Des d'aleshores fa anys que no surt ningú amb res nou;
clar, amb aquest panorama al ram, i qui s'hi posaria? Aviat ningú no
recordarà el que era un cantant dels d'abans. Mentre, a Cantasoft s'anirien
fent cada cop més poderosos.

Em penso que acabo de descriure un món on el karaoke fos tota la forma de cant
possible. Hi hauria molts cantants milionaris? Estic seguríssim: no.


Feia temps que no lletgia un contrargument retòric en contra del programari privatiu tan bó. La meva enhorabona!

Ecool amb es fred polar

Jabber

Jabber és un protocol obert de missatjeria instantània, a l'estil de l'archiconegut Messenger. Les ventatjes que ens ofereix jabber davant aquest producte privatiu són, entre d'altres :
· És obert. És un protocol gratuit, obert i públic. Ademés existeixen gran cantitat de clients, i servidors.
· És ampliable. Jabber està basat en XML, un estandart per l'intercanvi de missatjes per la xarxa en temps real. Qualsevol persona que vulgui pot contribuir a programar funcionalitats noves, així que és un producte en constant millora.
· És descentralitzat. Qui vulgui pot montar un servidor de jabber. Ademés no depen de cap patent ni cap empresa, així que es pot emprar amb total llibertat.
· És segur. Els servidors empleen el protocol SSL per a les comunicacions Client-Servidor, així que ningú pot lletgir el que envies més que el seu destinatari.

Trobareu una bona guia d'introducció a Jabber aquí.



Vos anim a tots a anar substituint poc a poc el MSN Messenger per el Jabber. Ja és hora de desfer-m'hos de les empreses privatives i volar cap al futur i la llibertat!! (Quina frase més brutal que m'ha sortit .. xD)
Si sou una mica vius i vos montau un JabberID (es molt facil, hi ha moltes guies que ho expliquen a google) me podeu contactar a servomac@jabber.org
Podriem fer una bona llista de JabberIDs i publicar-la a aquest article, per promoure l'ús de Jabber. Quí s'apunti que deixi un comentari explicant qui és i el seu JabberID.

Salut!

Llistat básic de comanaments

A BULMA un tal Gabriel ha publicat unes "chuletillas" que té sobre comanaments a GNU/Linux. Hi ha coses molt interesants per a usuaris novells (i no tant novells ;)). Personalment pens que sobra l'apartat de MySQL i falten coses com gestió de procesos, encara que l'home ha fet una bona feina.

La página-chuleta és http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2131.

Salut!

Configurant un modem USB a GNU/Linux

Desgraciadament m'he de conformar amb una connexió adsl mediocre oferida per telefonica a un preu molt poc raonable, i ademés tenc allò que ells anomenen "kit-autoinstalable", amb un modem blau i dos LEDs. Per ser una mica més tècnics direm que es tracta d'un modem usb, model Comtrend CT-350.

El tenia totalment configurat al pc de sobretaula, on hi havia un red hat 9.0 que feia de gateway a totes les máquines de la xarxa, ja que a aquesta distro me vaig baixar un RPM, i amb la comanda rpm -ivh nomdelpaquet.rpm el vaig tenir instalat (de totes formes, seguesc amant a l'apt-get per damunt de tots ;)). Pero ara he instalat una ubuntu de les que vaig rebre fa poc, i vull seguir empleant el pc com a gateway per a la xarxa. Així que em toca configurar els drivers pel modem.
Gracies al programari lliure he trobat una pàgina dedicada exclusivament al tema que tant hem preocupava, i fins i tot un minihowto,
així que m'he baixat la darrera versió dels drivers i el kernel 2.6.9, i a compilar s'ha dit.
D'aquí una estona vos contaré si tot ha anat bé ;). Salut!

Definicions de la wikipedia

Definicions de la wikipedia La Wikipedia és una enciclopèdia lliure, redactada per tothom que vulgui aportar el seu granet d'arena, totalment autogestionada, és la demostració de que l'autogestió i el treball en equip de tu a tu són les claus de l'èxit ;). Fins i tot en tenim en català.
Ademés trobam definicions tan curioses com a Geek, Friki i Otaku.

Linux al meu institut

Després d'unes ben merescudes vacançes durant aquest pont, podeu imaginar la magnitud de la meva emoció quan he arribat a l'aula d'informàtica i he vist un .... (redoble de tambors xD) .... Celeron amb GNU/Linux Mandrake 9.1!!!!

Crec que s'han sorprés més les meus companys de classe amb els meus crits d'alabança que jo al veure'l.
Tot es cosa del projecte red.es, que ha posat en marxa el govern. Si voleu més informació, aqui en trobareu.
Avui no he pogut trastetjar amb ells, pero quan els pugi mirar bé vos contaré coses.
Salut i GNU/Linux!!

Cd's d'Ubuntu

Avui m'han arribat es cd's d'Ubuntu que vaig demanar fa uns mesos. Esper que conegueu es projecte Ubuntu, pero per aquells que no n'havieu sentit xerrar mai és una nova distribució de GNU/Linux basada en Debian que pretén crear una distro d'escriptori per acostar-la a tot els usuaris novells. Aixó no li resta ni la poténcia, ni la flexibilitat pròpies de GNU/Linux. Un tret característic és la incorporació de la darrera versió de l'escriptori GNOME (molts dels seus desenvolupadors també són desenvolupadors de gnome, i uns dels pilars centrals de la seva "estratégia" és precisament aquest escriptori, ja que surtirà una versió nova de Ubuntu cada sis mesos, coincidint amb el llançament de les versions de gnome). A aquesta distribució, finançada per l'empresa Canonical Ltd (no sé si vos sonarà, però uns dels dirigents de l'empresa és aquell multimillonari que va ser el primer "turista espacial"), li desitg un gran futur. Ademés, desde aquí aprofit per fer una crida a l'ús del programari lliure, i al desenvolupament de programes per a sistemes operatius lliures, perque el que jo consider com a pitjor problema de GNU/Linux (no xerr de sistemes com FreeBSD perque no tenc experiència amb ells) és l'abandonament que sofreix per part de la gran majoria d'empreses.
Tornant al tema anterior, els cd's venen de dos en dos : un Live-CD (bootable, no necesita instalar) i un cd d'instalació. He d'afegir que no fa falta dir que qui en vulgui un domés ho ha de demanar (pero pensau que domés en tenc 10 ;)).