Educació

Tecnologia Industrial Geek

Aquest curs tenc, com a assignatura troncal de segon de batxiller tecnològic, Tecnologia Industrial II. El temari del curs es pot dividir en 5 blocs; Materials, Principis de màquines, Sistemes automàtics, Control i programació de sistemes automàtics i Circuits pneumàtics i oleohidràulics. Contrariament al que un pot esperar, ja que es suposa que el temari està dividit seguint un ordre lògic, de menor complexitat a major, a la nostra professora li ha semblat adient començar pel 4 bloc, de control i programació de sistemes automàtics (imagin que els seus motius tendrà :P).
Jo estic encantat, perque és l'assignatura que més s'acosta a la definició "geek" de les que tenim. I com a mostra, un grapat d'enunciats dels primers exercicis del primer tema ..

· Expresa los números FFF_(H) y 3FC4_(H) en decimal y binario.
· Un circuito lógico posee tres entradas c, b, a y una salida S. El circuito responderá 1 lógico cuando las entradas c y b sean 1 o cuando b y a valgan 0.
a) Determina la ecuación lógica sin simplificar en la forma de sumas de productos.
b) Dibuja el circuito utilizando puertas lógicas.

Imagin que a tots aquells que estodiau informática o telemática això vos pot pareixer una xorrada, pero per jo sentir xerrar de 0 i 1 a dins una aula és tota una novetat, una excel·lent novetat.

P.D: Esper poder seguir alabant a l'assignatura de Tecnologia Industrial II després del primer exàmen ;)

I després d'un curs productiu ..

Finito. Se suposa que apartir d'avui, tenc descans mental, a no ser que jo digi el contrari. Després d'un demati mogudet, fent un examen de recuperació d'unes dues hores embutit a una aula (mentres l'aire acondicionat ens regalava el seu tacte suau i sedos que es caracteritza per uns graus menys, d'aquests que tant ajuden els dies d'altes temperatures) amb uns 50 sofridors amb els que compartir les penes, puc dir que crec que estic llest de feines.
En part per simple "capritxo" del mestre, que m'ha fet recuperar un examen del que havia tret un 4.75 (la segona nota més alta de la clase, que després diuen que l'educació secundària va bé), i en part (aquesta molt més notable que l'anterior) cupa meva per no haver estodiat tot el que tocava, m'ha tocat fer un examen, que pareixia senzillet, encara que cualque pregunta m'ha costat d'allò més (si no es que he suspès, que tot pot ser :P). La darrera era derivar la funció f(x) = ln [(x+1)/(x-1)]. Oh, realment senzill. M'esperava més del meu tot poderòs professor de matemàtiques ;)
Les altres eren complicades. Millor dit, la seva complicació era inversament proporcional al temps que havies dedicat a estodiar la part del temari de la que tractaven. Una era el límit quan x tendeix a 0 de la funció (x⁴ + x²) / (x² + x), que donava una indeterminació i havies d'operar correctament, l'altra estodiar la continuitat d'una funció ...
Pero n'hi ha hagut una que se m'ha resistit exageradament, i aixó que després he vist que era una xorrada. Ni coment el que era, perquè no vull que el meu blog s'avergoneixi del seu usuari :)

En resum, que si tot va bé ja he acabat. S'han acabat les clases soporíferes (fins l'any que vé), els dies sense escriure ni una linia de codi, les setmanes sense comentar res al blog, els kernels que m'han pasat per demunt i que s'han quedat sense compilar, el pols que s'acaramulla sobre el grapat de pc's que hem reunit amb un company per montar un clúster, i les altres mil i una coses pendents que tenc per fer, i que per una cosa o per l'altre, havia deixat de banda. Ara domés falta aconseguir vèncer a n'es xubec estiuenc i posar-s'hi ;)

Respostes varies

El Vicerector d'Investigació i Política Científica m'ha contestat al meu correu, i m'ha dit aquesta genialitat :

Benvolgut Toni,

Crec que tens algunes conceptes un poc equivocats.

A la UIB coneixem àmpliament el programari lliure i el fem servir quan podem. No obstant, hi ha alguns programes (com els que se solen emprar en química teòrica) que, independentment del sistema operatiu, no són gratis. Cal pagar per a obtenir els codis fonts i les seves posteriors millores. No és problema de programari lliure o no, és un problema comercial, el programa és tan complicat que és molt més econòmic pagar una mica cada any que fer modificacions.

No vull ser desagradable o despectiu, però, per la meva edat, he vist aparèixer, créixer, desenvolupar-se i morir (a vegades) molts sistemes operatius (DOS, VMS, windows, unix, linux, ...) perquè ara m'expliques tot el del programari lliure. No és que la teva proposició no em paregui adequada, és que no és res de nou al que ja sabem fa anys.

Comprenc que per a tu el programari lliure sigui una cosa nova, però no és així. En aquesta Universitat hi ha experts (amb prestigi internacional) en programari lliure i s'explica detalladament en determinats estudis.

Et vull agrair sincerament el consell, però crec que està fora de lloc.

Atentament,

Correu pel grup de recerca

Ahir ja vaig xerrar del que trobava sobre l'ús de programari lliure per part d'un grup de recerca de la Uib. I ahir mateix, vaig enviar un correu electrònic a tots els membres (que, ara que el relletgesc, trob que deixa bastant que desitjar, pero ja està enviat :P), que deia ..

Estimat senyor,
em dirigesc a vosté per fer-li una proposta. Sóc un estodiant de batxillerat que ha participat al "Laboratori Jove",
a l'area de Química, i he rebut una petita presentació sobrel el seu grup de recerca, el Grup de Reactivitat Molecular
i Disseny de Fàrmacs. Segons he entès, vostès empren un programa per la seva investigació, del que pagen llicencies
anuals. M'agradaria explicar-li la diferència entre programari privatiu, i programari lliure. Encara que no sóc un
expert d'el tema, li puc explicar amb un grapat de linies les ventatjes que representaria pel seu grup el canvi del
programari privatiu que empren ara per un de lliure.
El programari lliure és tot aquell que respecta cuatre llibertats bàsiques de l'usuari. Per una definició precisa,
em permet el luxe de citar a la Free Software Fundation, a la seva definició de Software Lliure (que, de pasada, li
recoman que lletgesqui si el tema l'interesa http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html).

* La libertad de usar el programa, con cualquier propósito (libertad 0).
* La libertad de estudiar cómo funciona el programa, y adaptarlo a tus necesidades (libertad 1). El acceso al código fuente es una condición previa para esto.
* La libertad de distribuir copias, con lo que puedes ayudar a tu vecino (libertad 2).
* La libertad de mejorar el programa y hacer públicas las mejoras a los demás, de modo que toda la comunidad se beneficie. (libertad 3). El acceso al código fuente es un requisito previo para esto.

Aixó, en el seu cas, reportaria moltes millores a l'actual ús que poden fer del software.
Al poder emprar el programa pel que volguesin podrien ampliar els seus camps de recerca tant i com el programa els
permetès, i no s'haurien de limitar a emprar-lo per el que l'empra el va dissenyar. També podrien posar el codi font
a disposició dels alumnes que el volguesin consultar, propiciant la revisió de posibles i fomentant la creació de
programari enfocat a la química, ja que els alumnes podrien aprendre del codi font del programa.
En cas de que necesitasin una millora, una característica nova que el grup necesita per treballar pero el programa
no té, podrien xerrar amb qualsevol empresa perque els hi fes l'afegit, no es veurien forçats a dependre de l'empresa
creadora del programa per fer canvis o introduir millores. Ademés, si introduisin una millora podrien fer que d'altres
s'en beneficiasin, publicant-la. Aixó, desde un punt de vista egoista, pot pareixer una tonteria, perque pareix que
vostés pagen (o treballen) perque altres s'en dugin la millora sense fer res, i realment és una mica així. Pero
fomenten el negoci del programari lliure, i altres empreses/universitats que emprin el mateix programa també
s'animarien a publicar les seves millores, i al final el seu grup de recerca s'en beneficiaria tenint un producte
millor. Tot aixó acompanyat del que s'estoviarien en llicències.

M'imagin que la principal reticència a l'hora de canviar de programari és aprendre a emprar el nou programa, per part
seva. No conec gaire el seu cas, així que no em veig amb coratge de personalitzar, pero el que si és segur que les
millores produides pel canvi de programari privatiu a programari lliure són abismals en molts de casos.
Un detall molt important, que no havia tengut en compte, és d'on treure el nou programa, en cas de que decidisin
que troben que el model de programari lliure és més adient (apart de que s'adapta molt més al model científic
de divulgació del coneixement, com deven haver notat, al posar el seu codi a disposició de tot aquell que el vulgui
revisar, i no monopolitzar el coneixement sino divulgar-lo). La meva idea primerenca era xerrar amb gent de la facultat
d'informàtica de la pròpia universitat, pero tampoc conec gaire la organització de cap dels organs de la UIB i no
servesc de massa ajuda.

La meva idea amb aquest email era fer-li coneixer el programari lliure i les millores que per a voste comporta,
esper haver-m'hi acostat una mica. També m'agradaria, en el cas de que la meva proposició no li semblas adient,
que m'explicàs el perque de la seva negativa, si no es molt de problema per a vosté.

Atentament,
Toni Pizà Rosselló

Visita a la UIB (xerrant de Química)

Les facultats de ciències de la UIB organitzen unes jornades anomenades "Laboratori Jove". Conviden a classes de quart d'ESO i primer de Batxillerat a fer una visita per les seves instalacions, alguns grups de recerca els pasen una presentació sobre el que fan i els preparen una pràctica al laboratori. Consegueixen atreure la seva atenció i fer menys evident la separació entre els estudis secundaris i els universitaris, intentant trencar el gel que la majoria d'estodiants de batxiller veuen recobrint els estudis superiors.
Avui m'ha tocat a jo, junt als meus companys de classe, anar a fer una pràctica de química al laboratori Jove. Abans, però, dos grups de recerca del departament de química ens han fet una presentació (feta amb PowerPoint i pasada desde portatils amb un "flamant" Windows instalat) del seu àmbit d'investigació; el Grup de Reactivitat Molecular i Disseny de Fàrmacs (enllaç1,enllaç2) i el (enllaç).
Els primers ens han explicat que treballen en la recerca d'antibiòtics eficients, i empren programari per a dissenyar les estructures moleculars més adecuades (alomillor estic digent una barbaritat, la meva química no pasa del básic, pero l'important es que empren software :P). El bon home que ens pasava la presentació ha deixat anar que el programari que empraven era privatiu, i havien de pagar una llicencia ANUAL que tenia un preu bastant elevat (no m'enrecord que ha dit exactament, pero sé que ha xerrat de millons de pesetes ..). El que feia el programa (o almenys, les funcionalitats que ens ha ensenyat) eren, básicament, el disseny tridimensional de molècules, i la modificació d'aquestes. Una vegada acabada la presentació, li he demanat si l'havien desenvolupat ells (el tema de les llicencies l'ha comentat aqui) i, apart de dir que ho compraven, m'ha dit que estava fet en Fortran (no sabia amb quina llibreria gràfica) i que corria sobre màquines amb Linux.
Ara jo em deman .. si volen ampliar el seu àmbit de recerca, han de xerrar amb l'empresa que ha creat el software perque els hi façi les modificacions? I si volen traduir el programa al català, també han de contactar amb l'empresa creadora perque té el monopoli del producte. Si volen estodiar el programa per crear-ne un altre amb funció parescuda, es queden amb el cul a l'aire, perque domés poden veure l'entorn gràfic.
Es com si comprasis un cotxe amb el capó soldat; només l'empresa creadora podria arreglar-lo, modificar-lo, millorar-lo ...
Ja sabeu, les típiques llagunes de llibertat de l'usuari pròpies del programari privatiu. A part d'entrar en l'àmbit econòmic, perque el finançament del grup de recerca deu ser bastant elevat, si cada any han de pagar per poder emprar el programa, que és el centre de la seva investigació.
I si arribasin a un acord amb la facultat d'informàtica? Jo no he tropitjat mai una classe d'informàtica gràfica, pero no crec que els profesors de la UIB que es dediquen a aquest àmbit tenguesin molts de problemes per desenvolupar un programa que abarcàs totes les necesitats computacionals que té aquest grup de recerca. Ans al contrari, estaria molt més personalitzat, amb la consequent millora de l'efectivitat. Ademés, si fos programari lliure, els estodiants de química, d'informàtica, i tot aquell que volgués podria estodiar el codi, i ajudar a millorar el programa. També aconseguiriem fomentar la industria de software local, perque l'inversió econòmica quedaria a les nostres terres, i als nostres programadors.
No sé voltros, pero jo només veig ventatjes per les dues parts, tant els productors del software (el grup universitari que ho desenvolupàs) i els consumidors d'aquest (el grup de recerca).
Perquè no proposar-ho? Crec que ara mateix enviaré un mail al cap del grup de recerca per proposar-ho, almenys s'ha d'intentar xerrar.

Emprenyades filosòfiques

Aquest títol tan poc esclaridor (és alucinant el poc que se pot dir amb una frase ben feta ;)) m'ha agradat molt per definir el més m'ha fet emprenyar a dia d'avui (o almenys del que duim del dia :D).

Ara que me n'adon, sóc un redundant i intent adornar les meves entrades al blog, però ho faig tant malement que, quan relletgesc el que escric, em cans de veure frases i frases sense significat aparent. La millora de la meva expresió escrita fa estona que està a un dels primers punt de la meva llista TO-DO :).

Començant l'entrada de bon de veres, vos vull explicar el que m'ha pasat amb l'asignatura de Filosofia. Aquesta és una de les meves asignatures predilectes, i aquest trimestre m'ha anat mooolt bé (o aixó m'ha parescut). Varem entregar un treball, del que vaig treure un 9, i dels dos examens que hem fet he tret un 9.5 del primer i un 10 del segón. Segons els meus calculs ... (9.5 + 10) / 2 = 9,75. I fins i tot si comptam amb el treball, per molt que comptas la mitja no baixaria de 9,25 o alguna cosa així. Però el profesor, sense tallar-se un pèl, m'ha posat un 8 de la nota d'avaluació. He anat a demanar-li d'on sortia aquest 8, perque a mi les comptes no hem deien el mateix que ell, i m'ha dit que feia la mitjana aritmètica de totes les notes, incloses les del primer trimestre. Jo em deman, aixó ho pot fer? No se suposa que la mitjana de trimestral és, com el seu nom indica, dels resultats obtinguts durant aquest trimestre?
Demà, aprofitant que tenc tutoria, ho consultaré amb la meva tutora, però si realment és pot fer em pareix una contradicció enorme. Com diria en Llorenç Valverde, un gran oxímoron; nota trimestral de tot el curs.

Mates aprovades ... quina tranquilitat

Ja ho diuen (encara que sigui una expresió molt forastera me permetré es luxe de citar-la) .. "Después de la tormenta siempre llega la calma", i és que si no fos perque demà tenc un examen final de castellà (no sé que putes faig aquí, menos mal que sempre me queda s'hora de tutoria per enterar-me de tot un poc :P) ara seria s'home més feliç del món.
Desgraciadament, jo i ses hores d'estudi no sóm molt amics, i com que ses matemátiques d'enguany s'han convertit amb una d'aquestes asignatures que precisa dedicació, havia suspes es dos primers examens (d'es tercer i darrer havia tret un 7, i si no hagués estat per un problema extrany, relacionat amb un tio penjat que botava per una escala, que ningú va saber resoldre, hagués tret un 10!! Menja Duràn, menja!!). Així que si volia aprovar aquest primer trimestre, no tenia més remei que presentar-me a sa recuperació, i de ses 6 preguntes que me tocaven fer (3 per examen, que puta ho deven haver pasat es que ho havien de recuperar tot, perque a mi casi no m'ha bastant es temps, imaginau a ells) contestar-ne almenys 4 encertadament. S'examen pareixia que no m'havia anat gens bé (és més, n'estava convençut, me veia anant a classes de repàs tot es Nadal), i he procurat no topar-me amb sa mirada assasina d'en Duràn (aquell que ens intenta preparar per a fer Analisis Matemàtic, Lògica i Àlgebra a s'UIB xDD), i així ho he fet fins que a una d'aquestes creuades m'ha cridat. Aprofit per fer un petit comentari ... qui no tem a n'es seu profesor de matemàtiques? Tots és que jo he conegut són uns sers d'edat avançada, cara de pocs amics i ganes de sortir de classe (i fer sortir a n'es alumnes xD), encara que aixó és un tema que no vé al cas. Anavem per quan m'ha cridat. Supos que podeu imaginar és meu acollonament total. És cor m'ha bombetjat a tota velocitat i m'he notat regalims de suor per sa cara (rollo manga ;)). I finalment, amb sa seva fesonomia inflexible (costa molt distingir és seu estat d'ànim, normalment) m'ha fet una revelació : HAS APROVAT!!