L'actual legislació educativa obliga a cursar Filosofia com a assignatura obligatoria durant el primer curs de tots els batxillers (junt amb d'altres, les comuns a tots els itineraris, que són, a més d'aquesta, Català, Castellà, Anglès i Educació Física), cosa que conta amb tota la meva aprovació, ja que trob que és una matèria fonamental per al desenvolupament d'una persona.
Avui, a Filosofia, hem xerrat d'els drets humans, i de la seva funció de "guardians de la llibertat colectiva". Anem a xerrar un poc del tema ...
ARTICLE I : Tots els sers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, dotats com estan de raó i consciència.
Aquest és l'article básic, sobre el que es fonamenten tots els altres, i que defensa la tesis principal d'aquells que creuen en els drets humans. Aquesta tesis crec que es pot definir com que existeixen una serie de valors aculturals, principalment la llibertat i la igualtat, universals.
ARTICLE XII : Ningú serà objecte d'ingerències arbitràries dins la vida privada, la familia, el domicili o la correspondència.
És a dir, s'ha de respectar la teva privacitat, menys en aquells casos en que aquest dret que tu tens com a persona (la privacitat) entri en contacte amb els drets defensats al primer article, llibertat i igualtat. Per tant, si no respectes la llibertat d'algú (per exemple, tafanetjant en el seus correus electrònics), sense justificació, et pots preparar per una dura condemna. En canvi si aquest control/privació de la llibertat té justificació (avalada per un organ judicial dotat de poder de decisió sobre aquests temes) esta amparada per el recull de drets humans, gracies a la inclusió de la paraula arbitràries.
ARTICLE XVII : 1. Tota persona té dret a la propietat, individual i colectivament.
2. Ningú serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Aquest article té un parell d'anecdotes ben interesants. Primer de tot, comentar que els drets humans varen ser fets per gent amb ideologies tant distants i confrontades com el capitalisme i el comunisme, i el nostre profesor ens ha explicat que aquest article va ser un punt de discusió. Hem de remarcar l'absencia del mot "propietat privada", cosa que rebutjaren rotundament els comunistes, ja que es contraposava a la màxima del seu model econòmic (la propietat privada NO HA D'EXISTIR), així que per que tothom estàs (mitjanament) conforme, uns van haver d'acceptar la no inclusió del mot "privada", i els altres la inclusió del mot "individual". Tot això xerrant del punt 1.
Relacionat amb el punt 2 no hi ha res que destacar, més que el tema ens afecta molt actualment amb el tema de les expropiacions per construir carreteres, per exemple. Estic totalment d'acord en que, si una infrastuctura és necesaria per el bé del conjunt de ciutadans, sigi legal l'expropiació de propietats privades per part del govern, però crec que la construcció de carreteres és una de les pitjors coses que podem fer ara mateix. Solucionariem el problema del embotellaments i la congestió dels punts d'acces a la universitat durant uns anys, però si seguim amb l'increment actual de nombre de vehicles l'unic que feim és contenir l'inevitable durant uns quants d'anys. Deix aquesta reflexió a l'aire, pensau-hi.
Aquesta divagació sobre el plà de transports venia per explicar que definir el que és millor per a la societat és molt subjectiu. Aixó ens serveix per criticar la democràcia (la paraula criticar s'ha d'entendre com a un intent de millora, no com a un intent de negar la seva validesa com a model politic), ja que crec que el poble hauria de participar MOLTISIM més de les decisions polítiques, perque l'afecten en gran mesura. Això d'anar a votar una vegada cada 4 anys i de renegar del teu poder polític degradant-lo a ser un instrument de lluita de partits és una vergonya. A mem si ens n'adonam de que el que és realment interesant és l'autogovern, encara que actualment no sigi més que un camí cap a la utopia.
