Resum del dia

Normalment escric aqui per xerrar d'algun tema en especial; que si una lliberació de Debian Sarge, que si acab el curs, que si he escrit un codi inútil del que estic especialment orgullós .. xD
Pero avui no tenc motiu per contar res. Que putes, en tendré quan jo digi, que aixó és el meu blog y me lo follo cuando quiero ;)
He decidit que exiliaré al Mac Mini a la meva habitació, que em façi companyia les coluroses tardes d'estiu. Ademés, el KDE 3.4 de la KUbuntu fa joc amb la meva estanteria :D
També m'he cansat de Gnome al sobretaula, que aixó de provar està molt bé, pero amb tots els meus respectes a la comunitat gnomera, jo sempre he tengut una fixació especial pel KDE. Sempre està instalat, que el disc dur és molt acceptablement gros, i cualque dia li puc fer la gràcia al kdm de triar Gnome.
Hauré de xerrar amb en Pau, a mem si encara no s'ha refet de deixar-me d'aquella tarjeta wireless per usb que hem va oferir hace mucho tiempo, en un servidor de Jabber muy lejano. Per cert, si lletgeixes aixó, molta sort, perque si no vaig malament estàs amb selectivitat. Ànims!
Una noticia que mereix menció és s'alliberació d'es Solaris baix una llicència lliure. Trobareu més detalls a l'entrada del blog d'en Toni Mas. Gran pas envant pel reconeixement del programari lliure per part de les masses mitjanament relacionades amb l'informàtica. Tan convençut estic de l'idoneitat del món del programari lliure i de tot el que evoca, que a vegades m'extrany de que encara hi hagi gent que cregi que el programari lliure és una fantasia de cuatre hippies penjats. I molt més que hi hagi gent repartint FUD en quantitats industrials, i esquitant a n'en Ricardo de merda. No tenen vergonya.

Seguent punt del dia. Encara que sigi una mica contradictori amb tota la filosofia del programari lliure, estic aprenent una mica de Java. Per una banda, ho faig per aprendre una mica del paradigma de la programació orientada a objectes. Per l'altra, seguesc pensant que Sun recapacitarà i lliberarà les llibreries privatives que ens fan caure a la Trampa de Java. De totes maneres, fins que aixó no pasi (i mentres que els meus coneixements sigin iguals de limitats que ara) no faig comtes distribuir cap programa, així que simplement ho faig per raons acadèmiques.
Tot aquest rollo venia perque, a part de que vull que la meva consciència estigi una mica més tranquila, estic cercant alguna llibreria per a representar 2D amb Java, a l'estil de OpenGL. S'accepten sugerències. Els únics requisits són que sigi lliure i mitjanament senzilla :)

L'altre projectet que tenc entre mans és una petita aplicació amb C que miri com està la xarxa inalàmbrica (lletgint /proc/net/wireless i coses així) i l'hi expliqui a l'usuari. Si no me pega un colic de codi després de tant de temps sense escriure gairebé res, seguiré informant de les meves múltiples desventures. Salut!

I després d'un curs productiu ..

Finito. Se suposa que apartir d'avui, tenc descans mental, a no ser que jo digi el contrari. Després d'un demati mogudet, fent un examen de recuperació d'unes dues hores embutit a una aula (mentres l'aire acondicionat ens regalava el seu tacte suau i sedos que es caracteritza per uns graus menys, d'aquests que tant ajuden els dies d'altes temperatures) amb uns 50 sofridors amb els que compartir les penes, puc dir que crec que estic llest de feines.
En part per simple "capritxo" del mestre, que m'ha fet recuperar un examen del que havia tret un 4.75 (la segona nota més alta de la clase, que després diuen que l'educació secundària va bé), i en part (aquesta molt més notable que l'anterior) cupa meva per no haver estodiat tot el que tocava, m'ha tocat fer un examen, que pareixia senzillet, encara que cualque pregunta m'ha costat d'allò més (si no es que he suspès, que tot pot ser :P). La darrera era derivar la funció f(x) = ln [(x+1)/(x-1)]. Oh, realment senzill. M'esperava més del meu tot poderòs professor de matemàtiques ;)
Les altres eren complicades. Millor dit, la seva complicació era inversament proporcional al temps que havies dedicat a estodiar la part del temari de la que tractaven. Una era el límit quan x tendeix a 0 de la funció (x⁴ + x²) / (x² + x), que donava una indeterminació i havies d'operar correctament, l'altra estodiar la continuitat d'una funció ...
Pero n'hi ha hagut una que se m'ha resistit exageradament, i aixó que després he vist que era una xorrada. Ni coment el que era, perquè no vull que el meu blog s'avergoneixi del seu usuari :)

En resum, que si tot va bé ja he acabat. S'han acabat les clases soporíferes (fins l'any que vé), els dies sense escriure ni una linia de codi, les setmanes sense comentar res al blog, els kernels que m'han pasat per demunt i que s'han quedat sense compilar, el pols que s'acaramulla sobre el grapat de pc's que hem reunit amb un company per montar un clúster, i les altres mil i una coses pendents que tenc per fer, i que per una cosa o per l'altre, havia deixat de banda. Ara domés falta aconseguir vèncer a n'es xubec estiuenc i posar-s'hi ;)

Analogia beneita

Fà un bon grapat de dies que no comentava res per aqui, però estic molt ocupat amb els estudis, i ara ja només queda una setmaneta que intentaré aprofitar al máxim.

Realment escric aquesta entrada perque he comentat el tema del programari lliure a un blog d'un programador, que alabava a un IDE privatiu, i jo als comentaris vaig dir que el que trobava pitjor d'aquest software, a priori, era la seva llicència. I s'em va tirar al coll ...
Així que perque entengués una mica la meva postura, vaig escriure aixó :

No sé, para mi el problema no es que sea comercial. En ningún caso creo que el desarrollo de software debe ser un trabajo altruista por definición, el software tiene que poderse vender.
Pero me parece una aberración no distribuir el código fuente de los programas que vendas, a la par que permites modificar, mejorar y/o ampliar el código.

Es como si tienes una empresa que vende calculadoras a las PYMES para hacer las cuentas. Pero las calculadoras que vendes sólo tienen capacidad para hacer sumas, restas, multiplicaciones y divisiones. Además no les explicas como funciona, simplemente tienen una caja con una entrada y una salida, de la que desconocen la forma en que opera.
Sólo con esto, ya le estas quitando la oportunidad de aprender a hacer sumas al contable :)

A parte de esto, imaginate que un dia la empresa, tu cliente, necesita una calculadora que haga logaritmos. Está ligada a tu empresa, porque sólo tu tienes el código, y puedes exigirle lo que quieras. O puede contratar a otra empresa que le haga el trabajo desde 0, añadiendo la funcionalidad de los logaritmos.

En cambio, si tu calculadora fuera libre, el contable podría aprender C, i aprendería que c += 10 es lo mismo que incrementar el valor de la variable c en diez. Así, poco a poco aprendería a programar, y el mismo podría canviar el codigo de SU programa para que también hiciera logaritmos.

También lo podría liberar, y todas las PYMES podrían modernizarse y usar logaritmos. Dios dijo que ayudarais al prójimo ... y Richard Stallman también (a pesar de ser un atéo declarado).

Personalmente creo que el modélo del software libre es totalmente compatible con un negocio del software espledoroso. Aún más, te diré que la única opción que tenemos muchos de vivir desarrollando software es desarrollando software libre.

De todas formas, no debemos irnos por las nubes, sino recordar que el objetivo del movimiento a favor del software libre es la libertad. Si tu vendes software privativo, PRIVAS a tu cliente de sus libertades más básicas, y eso no es ético.

Què en pensau? Cualque comentari o crítica?
Sempre està bé que t'ajudin a millorar el teu discurs a favor del programari lliure :P

Gedit i el codi font

Avui horabaixa estava fent proves amb Java(*) desde la Ubuntu, i per provar he començat a programar amb el Gedit de Gnome. Després d'estar una estona escribint sense cap opció de resaltat, he mirat a mem si hi havia la opció de resaltar les paraules reservades dels llenguatjes de programació o alguna cosa així, i quina ha estat la sorpresa en trobar, a Ver :: Modo resaltado, opcions per resaltar les paraules reservades d'una gran quantitat de llenguatjes de programació/scripting, desde C a Perl i Javascript, pasant per Ada, Python, i una gran quantitat més. Jo que pensava que el Gedit no es podia considerar un bon editor de textes (desde la perspectiva d'un programador), pero ara veig que té algunes features (funcionalitats) amb les que no m'havia fitxat. No vull dir que pogem xerrar d'ell com un entorn de programació amb majuscules, com el KDevelop, ni molt manco :P.
Quan escric coses en C, normalment empr el nano ... dona sensació de poder xD.
I voltros, quin editor de textes emprau per escriu-re el vostres codis font?

(*)Aprofit per fer una mica d'spam (allò que fà uns anys es deia propaganda :D) sobre un blog(**) que he montat per explicar les meves primeres incursions al món de Java (i la programació orientada a objectes en general). Si vos interesa el tema, vos convit a pasar-vos'hi!

(**)Quan hi pens no hem deixa de soprendre la revolució que han suposat els darrers anys els blogs i la blogosfera en general. Resulta que a la gent li agrada contar coses, i també hi ha molt a qui m'hos agrada lletgir els que altres escriuen :). Ademés suposa una nova font d'informació, que com totes té els seus inconvenients, pero ben emprada pot suposar un gran benefici. Fa falta dir que m'agraden els blogs, i encara més els que xerren de temes técnics? xD

Comparativa entre distros

Realment aquesta comparativa no és el típic Mandrake (vull dir, Mandriva, la gran bailarina russa xD) vs. Debian vs. SuSe, ni molt manco.
Un linuxer que té un AMD 64 ha fet diversos benchmarks senzillets a la seva máquina, desde dos Distribucions "diferents"; una Ubuntu per 32 bits i una Ubuntu per 64. La millora de rendiment mitjà ha estat del 20% emprant el de 64 bits, que s'ajustava a l'arquitectura. Si ho voleu veure, mirau-ho aqui. Salut!

EPISODE III : Revenge of the Sith

Com no podia ser d'altra manera, he estat un d'els primers mallorquins que ha vist el tercer episodi de la saga Star Wars. M'agradaria fer un comentari una mica extens sobre la pelicula, pero ara mateix encara not l'emoció paralitzant-me el sentit. Són tants els caps que s'uneixen, tantes les explicacions que donen, tanta l'acció, tot junt i mesclat amb una gran carrega emocional i humana, ben remenat i presentat amb una vaixella d'efectes especials.
Apart de recomanar-vos de manera més que eufòrica que l'aneu a veure, vos vull comentar dues coses. La primera és una "clucada d'ull" irònica als fans, ja que hi ha un moment en que pasa la mítica nau d'en Han Solo, l'Halcón Milenario, de refilada. Es veu desde una camara allunyada, i la nau està aterrant a Corusant, si mal no recordo. Es després de que els dos jedis capturaren el creuer de la confederació. Atur, perque ja vos he contat massa. L'altre detall que volia comentar, són unes paraules de una de les protagonistes femenines, just després de que el canciller declara l'imperi, que són, aproximadament :

La libertat siempre se pierde asi, acompañada de esplendorosos aplausos.
No es exactament així, pero segueix enviant el mateix missatge. Desde aqui vos convid, un altre pic, a que aneu a disfrutar de tan espectacular película.

Aaaaaah! I una altra cosa! Com a tot friki que s'aprecii, he quedat fins al final dels titols de crèdit, i he pogut veure que les màquines amb que han treballat han estat Opterons, els procesadors de AMD. Realment m'ha sorpres, quedau fins al final i ho voreu. El logo de AMD 64 Opteron, baix el títol de "Pre-viewing hardware", o algo així.

Binary People

Avui, aprofitant el bon temps, he decidit treure de l'armari la meva camiseta friki per excel·lència, que hem costa l'aplelatiu de binari entre els meus cercles més freqüents xD.

Escric aquest mini apunt per que m'ha tornat a sorprendre el molt que crida l'atenció el tema dels 10 tipus de persones :D. Quan me la vaig comprar, la meva idea era fer aixecar cualque rialla entre els geeks de les rodalies, pero més que fer riure als geeks (que, posats a dir-ho, tampoc abunden massa pel meu institut xD), omple de preguntes les conversacions amb els meus amics.
I la veritat, per que ocultar-ho, es que m'encanta explicar el que significa. Aquella cara que fan una vegada ho han entes, mitj de satisfacció personal i mitj de falta d'assimilació (es deven demanar com puc dur posada una cosa com aquesta xD), hem fa riure com a un nin petit.
Xerrant amb un company (un d'aquests pocs que consider bastant geek, i que esper que en un futur pròxim sigi el meu company d'aventures mentres abraçam la programació orientada objectes ;) s'ens ha pasat pel cap el fer-m'hos una camiseta que digi alguna cosa tipus ...
What do you thing about a 1000101?

La febre dels iPod

La veritat es que els iPods han aconseguit rompre la barrera del cercle de freaks (o gent que sap el que és bó :D) que normalment compren aquest tipus de maquinari, i no és per menys[*].

[OFFTOPIC] El català és una llengua que m'encanta, pero avesat a sentir expresions popular com no es para menos en castellà, trob que es queda curta a l'hora de expresar-se de tú a tú. Encara que, pensan-t'ho bé, els mallorquins (i m'imagin que els catalans/valencians/altres_catalanoparlans també) tenim un bon grapat d'expresions que ajuden a transmetre personalitat amb paraules, com el tan de moda vine aqui que te rebentaré, o d'altres com és més puta que ses genetes. I és que els dialectes (i encara més els idiolectes) són un complement a la llengua estandard (per una altra part ben necesària) que la fan més propera a la gent.

[EDIT] Ostres, els de funpic no hem deixen linkar imatges (un dels problemes de la majoría d'allotjaments gratuits), així que vos hauré de deixar l'enllaç :P. Imatge.

Respostes varies

El Vicerector d'Investigació i Política Científica m'ha contestat al meu correu, i m'ha dit aquesta genialitat :

Benvolgut Toni,

Crec que tens algunes conceptes un poc equivocats.

A la UIB coneixem àmpliament el programari lliure i el fem servir quan podem. No obstant, hi ha alguns programes (com els que se solen emprar en química teòrica) que, independentment del sistema operatiu, no són gratis. Cal pagar per a obtenir els codis fonts i les seves posteriors millores. No és problema de programari lliure o no, és un problema comercial, el programa és tan complicat que és molt més econòmic pagar una mica cada any que fer modificacions.

No vull ser desagradable o despectiu, però, per la meva edat, he vist aparèixer, créixer, desenvolupar-se i morir (a vegades) molts sistemes operatius (DOS, VMS, windows, unix, linux, ...) perquè ara m'expliques tot el del programari lliure. No és que la teva proposició no em paregui adequada, és que no és res de nou al que ja sabem fa anys.

Comprenc que per a tu el programari lliure sigui una cosa nova, però no és així. En aquesta Universitat hi ha experts (amb prestigi internacional) en programari lliure i s'explica detalladament en determinats estudis.

Et vull agrair sincerament el consell, però crec que està fora de lloc.

Atentament,

Correu pel grup de recerca

Ahir ja vaig xerrar del que trobava sobre l'ús de programari lliure per part d'un grup de recerca de la Uib. I ahir mateix, vaig enviar un correu electrònic a tots els membres (que, ara que el relletgesc, trob que deixa bastant que desitjar, pero ja està enviat :P), que deia ..

Estimat senyor,
em dirigesc a vosté per fer-li una proposta. Sóc un estodiant de batxillerat que ha participat al "Laboratori Jove",
a l'area de Química, i he rebut una petita presentació sobrel el seu grup de recerca, el Grup de Reactivitat Molecular
i Disseny de Fàrmacs. Segons he entès, vostès empren un programa per la seva investigació, del que pagen llicencies
anuals. M'agradaria explicar-li la diferència entre programari privatiu, i programari lliure. Encara que no sóc un
expert d'el tema, li puc explicar amb un grapat de linies les ventatjes que representaria pel seu grup el canvi del
programari privatiu que empren ara per un de lliure.
El programari lliure és tot aquell que respecta cuatre llibertats bàsiques de l'usuari. Per una definició precisa,
em permet el luxe de citar a la Free Software Fundation, a la seva definició de Software Lliure (que, de pasada, li
recoman que lletgesqui si el tema l'interesa http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html).

* La libertad de usar el programa, con cualquier propósito (libertad 0).
* La libertad de estudiar cómo funciona el programa, y adaptarlo a tus necesidades (libertad 1). El acceso al código fuente es una condición previa para esto.
* La libertad de distribuir copias, con lo que puedes ayudar a tu vecino (libertad 2).
* La libertad de mejorar el programa y hacer públicas las mejoras a los demás, de modo que toda la comunidad se beneficie. (libertad 3). El acceso al código fuente es un requisito previo para esto.

Aixó, en el seu cas, reportaria moltes millores a l'actual ús que poden fer del software.
Al poder emprar el programa pel que volguesin podrien ampliar els seus camps de recerca tant i com el programa els
permetès, i no s'haurien de limitar a emprar-lo per el que l'empra el va dissenyar. També podrien posar el codi font
a disposició dels alumnes que el volguesin consultar, propiciant la revisió de posibles i fomentant la creació de
programari enfocat a la química, ja que els alumnes podrien aprendre del codi font del programa.
En cas de que necesitasin una millora, una característica nova que el grup necesita per treballar pero el programa
no té, podrien xerrar amb qualsevol empresa perque els hi fes l'afegit, no es veurien forçats a dependre de l'empresa
creadora del programa per fer canvis o introduir millores. Ademés, si introduisin una millora podrien fer que d'altres
s'en beneficiasin, publicant-la. Aixó, desde un punt de vista egoista, pot pareixer una tonteria, perque pareix que
vostés pagen (o treballen) perque altres s'en dugin la millora sense fer res, i realment és una mica així. Pero
fomenten el negoci del programari lliure, i altres empreses/universitats que emprin el mateix programa també
s'animarien a publicar les seves millores, i al final el seu grup de recerca s'en beneficiaria tenint un producte
millor. Tot aixó acompanyat del que s'estoviarien en llicències.

M'imagin que la principal reticència a l'hora de canviar de programari és aprendre a emprar el nou programa, per part
seva. No conec gaire el seu cas, així que no em veig amb coratge de personalitzar, pero el que si és segur que les
millores produides pel canvi de programari privatiu a programari lliure són abismals en molts de casos.
Un detall molt important, que no havia tengut en compte, és d'on treure el nou programa, en cas de que decidisin
que troben que el model de programari lliure és més adient (apart de que s'adapta molt més al model científic
de divulgació del coneixement, com deven haver notat, al posar el seu codi a disposició de tot aquell que el vulgui
revisar, i no monopolitzar el coneixement sino divulgar-lo). La meva idea primerenca era xerrar amb gent de la facultat
d'informàtica de la pròpia universitat, pero tampoc conec gaire la organització de cap dels organs de la UIB i no
servesc de massa ajuda.

La meva idea amb aquest email era fer-li coneixer el programari lliure i les millores que per a voste comporta,
esper haver-m'hi acostat una mica. També m'agradaria, en el cas de que la meva proposició no li semblas adient,
que m'explicàs el perque de la seva negativa, si no es molt de problema per a vosté.

Atentament,
Toni Pizà Rosselló

[MiniTip] Programes que s'arranquen al inici de sesió

Si teniu Gnome i no vos voleu liar amb scripts d'inici, podeu fer que un comanament o un programa s'executi a l'inici de la vostra sesió anant a Aplicaciones :: Preferencias del escritorio :: Avanzadas :: Sesiones, a l'apartat de Programas al inicio i afegint-ho allà.

Visita a la UIB (xerrant de Química)

Les facultats de ciències de la UIB organitzen unes jornades anomenades "Laboratori Jove". Conviden a classes de quart d'ESO i primer de Batxillerat a fer una visita per les seves instalacions, alguns grups de recerca els pasen una presentació sobre el que fan i els preparen una pràctica al laboratori. Consegueixen atreure la seva atenció i fer menys evident la separació entre els estudis secundaris i els universitaris, intentant trencar el gel que la majoria d'estodiants de batxiller veuen recobrint els estudis superiors.
Avui m'ha tocat a jo, junt als meus companys de classe, anar a fer una pràctica de química al laboratori Jove. Abans, però, dos grups de recerca del departament de química ens han fet una presentació (feta amb PowerPoint i pasada desde portatils amb un "flamant" Windows instalat) del seu àmbit d'investigació; el Grup de Reactivitat Molecular i Disseny de Fàrmacs (enllaç1,enllaç2) i el (enllaç).
Els primers ens han explicat que treballen en la recerca d'antibiòtics eficients, i empren programari per a dissenyar les estructures moleculars més adecuades (alomillor estic digent una barbaritat, la meva química no pasa del básic, pero l'important es que empren software :P). El bon home que ens pasava la presentació ha deixat anar que el programari que empraven era privatiu, i havien de pagar una llicencia ANUAL que tenia un preu bastant elevat (no m'enrecord que ha dit exactament, pero sé que ha xerrat de millons de pesetes ..). El que feia el programa (o almenys, les funcionalitats que ens ha ensenyat) eren, básicament, el disseny tridimensional de molècules, i la modificació d'aquestes. Una vegada acabada la presentació, li he demanat si l'havien desenvolupat ells (el tema de les llicencies l'ha comentat aqui) i, apart de dir que ho compraven, m'ha dit que estava fet en Fortran (no sabia amb quina llibreria gràfica) i que corria sobre màquines amb Linux.
Ara jo em deman .. si volen ampliar el seu àmbit de recerca, han de xerrar amb l'empresa que ha creat el software perque els hi façi les modificacions? I si volen traduir el programa al català, també han de contactar amb l'empresa creadora perque té el monopoli del producte. Si volen estodiar el programa per crear-ne un altre amb funció parescuda, es queden amb el cul a l'aire, perque domés poden veure l'entorn gràfic.
Es com si comprasis un cotxe amb el capó soldat; només l'empresa creadora podria arreglar-lo, modificar-lo, millorar-lo ...
Ja sabeu, les típiques llagunes de llibertat de l'usuari pròpies del programari privatiu. A part d'entrar en l'àmbit econòmic, perque el finançament del grup de recerca deu ser bastant elevat, si cada any han de pagar per poder emprar el programa, que és el centre de la seva investigació.
I si arribasin a un acord amb la facultat d'informàtica? Jo no he tropitjat mai una classe d'informàtica gràfica, pero no crec que els profesors de la UIB que es dediquen a aquest àmbit tenguesin molts de problemes per desenvolupar un programa que abarcàs totes les necesitats computacionals que té aquest grup de recerca. Ans al contrari, estaria molt més personalitzat, amb la consequent millora de l'efectivitat. Ademés, si fos programari lliure, els estodiants de química, d'informàtica, i tot aquell que volgués podria estodiar el codi, i ajudar a millorar el programa. També aconseguiriem fomentar la industria de software local, perque l'inversió econòmica quedaria a les nostres terres, i als nostres programadors.
No sé voltros, pero jo només veig ventatjes per les dues parts, tant els productors del software (el grup universitari que ho desenvolupàs) i els consumidors d'aquest (el grup de recerca).
Perquè no proposar-ho? Crec que ara mateix enviaré un mail al cap del grup de recerca per proposar-ho, almenys s'ha d'intentar xerrar.

No te n'adones del geek que ets fins que ...

... programes una aplicació que calculi i representi tirs oblics i horitzontals (amb C i la llibreria OpenGL), perque estas cansat de fer problemes de física amb paper i boli.
... domés compres mocadors de la marca [SPAM IS CENSORED] perque al paquet surten dos TUXs :D
... somnies que compres un PowerBook que vé amb una KUbuntu instalada
... [altres infinites geekades que m'han pasat els darrers dies]

Detall: Encara que m'autodenomin geek, no estic forrat, i m'acab de comprar un pendrive de 128 MB per 15 €. L'he enxufat (perdó, endollat :P) a la meva estimada Debian Sid, i sense fer cap tonteria s'ha montat automàticament. És el que té previsor (o despilfarrador de memòria, mira-ho com vulguis) i posar els drivers per dispositius d'enmagatzenament USB bult-in al kernel ;)

Em vé al cap una pregunta. Tot el que inclous al kernel com a built-in (marcat com a *, perque m'hos entenguem), ocupa RAM quan es carrega?

Guadec 2006, a Barcelona?

La GUADEC és una conferència anual de usuaris i desenvolupadors de GNOME. Ara mateix (va començar ahir, dia 29 d'abril, i acaba demà) s'està fent a Sttutgart, Alemania la GUADEC 2005 amb un planing alucinant.
Desde Barcelona, un bon grapat d'entusiastes del Programari Lliure (i de Gnome, com no :D) han suggerit la seva ciutat com a lloc de trobada del l'any que vé, i la seva candidatura por ser molt interesant per tots.

Desde http://guadec.rinho.net/ podeu adherir-vos a la candidatura de barcelona. També hi podeu trobar banners com el d'adalt, entre d'altres, per promocionar-la.
L'any que vé ens veim tots a la GUADEC 2006 A BARCELONA!

Haurien de limitar-se a triar els millors

Aixó va dir Steve Ballmer : els governs no haurien de prendre decisions polítiques sobre els programes informàtics, haurien de limitar-se a triar els millors.
I jo li vull demanar ... els millors en quin aspecte, (!senyor) Ballmer? Si vostès creen un sistema operatiu que augmenta la producció un 50%[*], val la pena renunciar a les nostres llibertats per guanyar efectivitat?
Jo contestaria un rotund NO. La llibertat és la base de tot. L'ésser humà cerca la llibertat per naturalesa. Si una pràctica humana (en aquest cas, el negoci del programari) no és fonamenta en la llibertat de les persones (els usuaris del producte), està destinat a caure pel seu propi pes, tart o d'hora.

Un govern ha (o hauria) de predicar amb l'exemple. Igual que als centres d'ensenyança. Per tant, no pot emprar (ni recolzar) un producte antiètic, monopolista, i que mina la llibertat dels usuaris.
Efectivament s'haurien de limitar triar els millors. I és que els millors, en l'àmbit étic, són els programes lliures.

[*]Domés és un exemple, per dir un percentatje. No crec que emprar Windows augmenti la producció, ni molt menys en un 50%, pero és per donar el cas hipotètic en que passàs.

FUD barater

El FUD (Fear, Uncertainty, and Doubt) que se pasetja per can Microsoft és més que evident, i així ho va demostrar ahir Steve Ballmer, el segon home de l'empresa. Aquest va fer una conferència advocant per l'ús del programari que ell representa, argumentant una major qualitat tècnica i creació de llocs de feina.

El primer punt, de qualitat tècnica, no el compartesc amb absolut. Davant la robustesa d'el nucli Linux, em llevaria el capell les vegades que fes falta. Pero fer feina amb el sistema operatiu de hasecorp és un martiri. No tenc els coneixements necesaris per decidir quin dels dos sistemes operatius, si Windows o GNU/Linux, és superior tècnicament. Per aixó hauriem de xerrar amb acadèmics que és dediquin al tema (com a n'en Ricardo Galli, per exemple) per tenir una visió amb coneixement real de causa. Pero davant la meva experiència personal em decantaria (de manera molt clara, sense cap dubte) per otorgar el qualificatiu de "superior" al GNU/Linux.

El tema de creació de llocs de feina és molt relatiu; si la Generalitat de Catalunya aposta pel programari privatiu, crearà benefici per a l'empresa productora, pero aquesta inversió volarà amb avions blindats cap a Estats Units antes de que cap català hi guanyi res. I aixó no és el que hauria de cercar un govern. El que ha de ser un punt principal és generar riquesa local, i els productes de Microsoft no ho fan. Com ha explicat en Ricardo moltes vegades, les Illes Balears (i m'imagin que Catalunya està a la mateixa situació) sóm comunitats autònomes consumidores de software, no productores d'aquest, per tant comprant productes a grans empreses extranjeres domés ajudam a augmentar aquesta deficiència d'industria de programari pròpia. En canvi, si el govern es pujés al carro del Programari Lliure (a l'estil d'Extremadura, Brasil, etc ..) contribuiria a l'augment de la industria del programari local, que a l'hora es traduiria en major riquesa de la comunitat autònoma. Serien les empreses locals les que es dediquesin a fer modificacions al software existent, crear-ne de nou per a noves necesitats, donar suport tècnic, ensenyar a emprar el programari ..
Les posibilitats són multiples. El que és segur que l'economia local es veuria molt beneficiada per una aposta pel programari lliure per part de l'administració.

El que més m'ha cridat l'atenció és que convidaren a Steve Ballmer a xerrar de d'innovació i competitivitat empresarial, i, de manera molt acertada, va acabar xerrant de GNU/Linux. A vegades el subconscient ens juga males pasades, fins i tot als directius de grans empreses, i si saps que una cosa és certa la sinceritat acaba xerrant per tu, encara que sigi de manera indirecta ;)

Configurant una xarxa wireless

A petició popular, public un mini howto de com configurar una xarxa inalambrica (per fer companyia a les carretades que circulen per internet). Com a únic prequisit necesites que la teva tarjeta sigui reconeguda (i totes les que jo he vistes ho són :P). Per exemple, la meva Conceptronic domés necesita intalar el driver madwifi, perque duu el driver Atheros. Podeu veure informació de la vostra tarjeta amb un simple lspci grep Ethernet.

Si tenim un AP
Primer de tot hem de baixar el paquet wireless-tools. Si tens una Debian ja saps, aptitude install wireless-tools.
Ara toca saber quin nom li asigna el sistema, així que feim un iwconfig i miram si es diu ath0, ra0, o el que sigi. En el meu cas, rep el nom de ath0.
Ens dirigim, armats amb un editor de texte i privilegis de superusuari, a l'arxiu de configuració dels dispositius de xarxa, /etc/network/interfaces. Aprofit per recomanar el nano, el meu editor de texte predilecte. Em de configurar la tarjeta en mode managed, i imagin que rebrà la ip per dhcp desde l'Acces Point. Així que li deim :

auto ath0
iface ath0 inet dhcp
wireless_essid Nom_de_la_xarxa
wireless_mode Managed
wireless_rate auto
wireless_nick nom_des_node

Guardam els canvis, i ja tenim els archius de cofiguració ben preparats. Perque els canvis prengin forma, hem de reiniciar el servei de networking. Per aixó feim
/etc/init.d/networking restart. I llest, ja esteim connectats a l'AP!

Sense AP (ad-hoc)
Si volem fer una xarxa entre un grapat de máquines (entre un portátil i un sobretaula, o alguna cosa així) no necesitam AP. Simplement hem de configurar les tarjetes en mode ad-hoc i assignar ip's a les máquines, a a l'estil d'una xarxa cabletjada. La part de configuració de l'apartat de wireless d'el meu /etc/network/interfaces és :

auto ath0
iface ath0 inet static
address 192.168.1.3
netmask 255.255.0.0
network 192.168.1.0
wireless_essid nom_de_la_xarxa
wireless_mode ad-hoc
wireless_rate auto
wireless_nick sobretaula

És igual que a una xarxa normal i corrent, l'única diferencia és que el nom de la xarxa (ESSID) ha de ser igual als dos (o tres :P) nodes. I una vegada guardades les configuracions, feim el mateix que a la xarxa amb AP; reiniciam la xarxa. Ja tenim comunicació entre les máquines!

Au rellos, esper que te serveixi! Salut!

Vida sens llibertat no és vida

La frase lapidària que he triat de títol està extreta del soliloqui que fa Brutus, un personatje de Lucrècia (obra de Joan Ramis i Ramis), a l'escena IV. Aqui vos el deix, perque mentres que el llegiem a classe de Català m'ha recordat molt als usuaris de programari privatiu ...

Anau a descansar, romans sense virtut,
vosaltres qui adorau la vostra esclavitud.
Viviu, viviu en pau amb vostros cruels tirans
ells vos ho premiaran, ja lo veis bé romans
Brutus no lo podrà, en va l'imaginau!
Brutus descansarà, quan ell se veu esclau?
Quan mir ple de dolor la trista pàtria mia
de Tarquino i sos fills sofrir la tirania?
No, no, morir primer que suportar tal sort
vida sens llibertat no és vida, sí que és mort.
Morim,donc. Mes detén, Brutus, el teu furor,
sens dubte el guarda el Cel un instant millor.
El regne dels tirans no sempre durarà
la força l'ha format, ell la destruirà
(...)
Un tirà odiós no pot subsistir, no.
Espera, Brutus, pues, d'una millor sort
una vida més digna o una més noble mort.
Àrditre de la tua el Cel no et va formar,
Roma solament ho és, ell la't va donar.
Si intentes, pues morir, que la mort teua sia
l'últic cop mortal que rep la tirania.

"Ensenyant" amb Microsoft Office

Avui demati m'he aixecat relativament tard, i 10 minuts després de sortir d'es llit m'ha cridat una amiga meva, que estodia amb jo. Ella fa el batxillerat Social, i els permeten cursar a primer una (pseudo)optativa anomenada Informàtica. Com vos podeu imaginar, no és més que aprendre a emprar la suite Ofimàtica de Microsoft.
Estic cansat d'enumerar a tothom, un per un, els problemes que comporta emprar aquest tipus de programari. Ademés en cas de xerrar d'educació, el problema es superlativitza. Així que exposaré el que li pasa a aquesta al·lota, i després n'extreis les vostres pròpies conclusions.
Després de més d'un més de "classes" sobre com montar una presentació decent (si és que algun producte dissenyat amb programari privatiu té el dret de rebre aquest calificatiu), els han proposat (bé, imposat, ja sabeu com és l'educació secundària :P) fer un treballet molt simple, una presentació sobre determinat tema que no vé al cas. L'important és que la cosa s'havia de fer a casa, i aixó comporta moltes coses. Al cas més próxim, obligen a l'alumne a tenir programari privatiu instalat. Aixó implica, al 95% de casos, incitar als estodiants a la pirateriacopia ilegal de programari, perque com sabem poca gent pot permetrerse el luxe d'invertir casi un milló de les antigues pessetes en programari. Ademés, el que implica SEMPRE és privació de llibertat, i no és étic ensenyar a l'alumnat a perdre els seus drets a canvi d'una aplicació.
He d'afegir la dependència tecnològica que prediquen desde les seves coves, que darrerament anomenen sales de profesors[*], pel simple fet de posar per davant l'educació precària que imparteixen que el seu DEURE de reciclatje profesional.
La meva companya m'ha fet veure molt més clar que mai que aquest no és el camí, i és que ha fet el seu treball amb una versió anterior a la que empra la profesora al seu flamant ordinador (overflowetjat de programari privatiu), i al obrir-ho l'estructura de les diapositives perd consistència, hi ha imatges que no és veuen, i un llarg etcetera d'errors, que no són més que la representació en bits de la mala hostia dels programadors de Microsoft (o millor dit, dels seus caps de marketing) a l'hora de negar retrocompatibilitat amb versions del mateix programari per omplir-se (un poc més) la butxaca. Per afegir aigua al banyat, la resposta de la senyora que és posa dreta davant la classe i es fa anomenar profesora ha estat clara .. "no és el meu problema".
I és que, la veritat, estic cansat. Una cosa és no adonar-se'n de que el programari privatiu no és étic, i una altra ben diferent és fer putades com aquesta als teus clients. És com si un metge creàs un virus letal apel·lant a omplir-se la butxaca amb la vacuna (si, ja sé que he vist massa pel·licules, pero la comparació és bastant acertada, sempre guardant les diferències).
En definitiva, el programari privatiu, per definició, domés porta mals de caps (tècnics i personals) a l'usuari, tots aquests problemes desepareixerien emprant programari lliure, que respecta estandarts, retrocompatibilitat i mil altres coses a nivell tècnic. I ademés d'aixó, i vint vegades més important que la comoditat d'ús i d'altres, RESPECTA LA LLIBERTAT DE QUI L'EMPRA.

[*]En cap cas vull generalitzar i xerrar malament dels profesionals de l'educació en conjunt, ja que iniciatives com les del Mata de Jonc i profesors com en Ricardo Galli em pujen la moral, i deixen lloc a dubte de saber que a l'educació, així com a la societat en general, encara queda un extens reducte de gent compromesa amb els valors étics. Desde aqui, gracies!

Formuletes en php

Aprofitant que a Física acabam de fer un tema més que senzillet, el de Cinemàtica, he fet un petit script de php que conviu amb uns formularis d'html i hem serveix per fer els calculs básics amb el moviment rectilini uniformement accelerat.

Pareix que funciona bé, i encara no he obtengut cap error. Si algu troba algun bug, s'agrairia que el reportàs. El que deiem, la pagineta en qüestió és aqui : Caiguda lliure.